Morir, morir, morir per sempre

Un relat de:

Morir, morir, morir per sempre. I fugir, fugir d'aquí. Desfer-se de la hipocresia i la mentida. I de la malaltia.
Etern descans. T'estimo. Et desitjo. Com a res abans. I quan et crido, quan jugo a buscar-te, m'acaricies la cintura amb les belles mans i em beses les pàl·lides galtes. Però te n'acabes anant. Oh morir, morir, morir per sempre!
Et crido, et ploro, tot el que tinc al món. I amb els ulls en blanc et cerco des del banc. Si us plau. Viatger elegant, vaixell distant.
I et crido, i et crido, i et crido. I no et puc cridar perquè els pulmons em priven d'aire, els ulls de vista i al cor, record. Tot el meu cos per a tu. Folla'm i mossega'm i sacseja'm, mort. He d'abandonar el dolor.

Qui s'ha deixat el gas obert? Qui ha escoltat el meu prec? T'acostes, estimada, i em tanques els ulls. La teva llengua em ressegueix el pit i em xucles l'ànima ben endins.
Oh morir, morir, morir per sempre!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de <<quizás estaba loca, pero almenos tuve un sueño>>

68 Relats

135 Comentaris

60898 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
20/04/88

Púdrete en tu cementerio,
porque yo soy aire en libertad.

Camina mi camino,
porque es la realidad.

Entierra los sueños,
y deja de llorar.