Moonlight

Un relat de: bufanúvols

Recordo la verdor dels arrossars
conduint massa adormit, camí de casa,
encara amb el reggae de fons
que acabava de punxar.
Però no recordo bé la noia que em digué,
potser fins al capdemunt de ratlles,
que m'esperava a la sortida del pub
per anar de "moonlight drive"
durant tot el cap de setmana.
Són records que retornen,
sense haver-los pas sol·licitat,
dels anys més innocents.
Amb el temps ens vam tornar a veure
a l'embelat del seu poble, per festes.
Vestia una semarreta de tirans
i no ens vam dir res.
Això no té cap importància,
però ara penso els seus pits com una ofrena
i la seva embriaguesa com un viatge dolç
cap a les sorres del Delta.
No tornaré a punxar soul,
no tornaré al reggae més autèntic,
però voldria tornar als seus ulls
i a la seva alegria de viure
ara que m'han dit que va marxar
sense haver acabat de besar-nos.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer