Cercador

Llista categories

moments de mais

Un relat de: silvia_peratallada

Quan la maria
i l'estima fan
que cada mot
s'hagi de conceptualitzar,
i les converses
es tornen
(sense saber que ja ho eren)
absurdes
dins el teu món absurd
I aprenc
no t'equivoquis,
potser més del que et penses
tot i que
el teu camí
és el meu destí.
I t'adaptes
a la teva llibertat
quan la cerco més enllà
sempre és bonic somniar
i arriba un punt
amb la maria
i converses que lliguen,
que conseqüent
esdevé sinònim
de dictador.

Comentaris

Afegir comentari

...[Ofensiu]
instants | 28-11-2005
Quelcom que es recorda, paraules escrites a la pell, conceptes i més conceptes que es redefeineixen en mil aspectes, que hi són i no hi són, contradictoris alguns , fiables els altres, conseqüents els pocs. Un mai i una carícia als llavis, maria que entre, puja, baixa,dreta esquerra centre, diagonal lila, ovidi, i fred, molt de fred... després una abraçada i un tornar a començar... Gràcies per aquest relat, et recordo que a voltes també sóc un xic conservador... hehehe

Salut silvia, una abraçadota ben forta.

PAu

l´Autor

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

581678 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Afegir a preferits

Biografia:

Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >