Cercador
Moments de calma perduts
Un relat de: sergi monserratOn ets Barceloneta,
trobo a faltar les teves pessigolles,
on ets Barceloneta?
on són aquells moments de calma?
Barceloneta d'estels
la d'un dia clar,
llegir un llibre,
escriure versos sobre coses boniques
el cel, el mar, l'amor.
Barceloneta poètica, detallista,
tovallola i banyador,
la d'antics pescadors i poetes,
la d'una veu que la brisa escampa,
i que algú desitjós,
atrapa.
Comentaris
-
Hola[Ofensiu]Ze Pequeño | 15-06-2005
M'ha semblat curiós veure un poema on apareix la Barceloneta. La meva mare, i la seva, vénen d'allà. Sempre m'haparlat de cóm era abans i de cóm és ara.
Suposo que és inevitable que les coses canvïin, a vegades amb un ritme massa frenètic per assumir-ho.
Aquells moments de calma que s'han perdut amb el pas del temps, qui sap si tornaran, però el que és cert és que els enyorem.
Et felicito pel teu escrit. M'ha semblat que resumeixes amb poques paraules el que la Barceloneta era. El que la gent recorda d'aquella zona. És molt bonic.
La meva felicitació.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sobre els poetes
- Poesia i reinserció social
- L'ombra de la bossa + Un bell somni
- Usatge
- Sota l'ombra del país del sud
- Trepitjant fusta
- Sorpresa! (on éreu, on eres, on sóc)
- Poema sensual d'escalfament global
- Dones i dones
- M'he trobat a faltar (experimentant versos)
- Poema a les hores perdudes de l'any
- Mugrons de fang
- La plaça, a Gràcia
- Això és el que he estat fent
- No poema