Cercador
Misteris d'una mar grisa
Un relat de: ROSASP- Compartir:
Aquesta mar grisa vestida de misteri i d'incertesa, colpeja amb infinitèsimes gotes cada realitat, cada miratge.
La seva força ancestral remou enigmes eterns, el seu cos engoleix i escup les ombres dels abismes més profunds.
Tot allò que es veu i que no es veu, polvoritzat en cada onada perfumada de vital energia, de somnis i d'enigmes.
Flaires d'amors prohibits, de passions mai escrites naufraguen entre la violència i l'impuls més primitiu. Aquell que crea i destrueix, que s'escapa de tota explicació i es renova constantment amb cada irrefrenable onada que s'enlaira poderosa amb la bellesa d'una essència distinta.
Comença a reviure l'oreig de la pell dels cossos que desperten, deixant endarrera sense enyor ni recança la suavitat de la infantesa. Sensacions que es confonen entre l'atracció desconcertant i els nous jocs d'estimar a cavall de les ones, amb els ulls lluents de guspires que es barregen amb un esclat de somriures cridaners.
I els que no han tastat mai l'abraçada ferotge que fa perdre el sentit i aturar el temps dins del cap, imaginant amb el colpeix de les ones l'embranzida d'una passió incerta i desdibuixada. Els peus entrelligats de pessigolles captivadores i desvergonyides.
Un procés mental d'incoherència i neguit, imatges adaptades a un enyor punyent de no tenir un punt de referència real on agafar-se.
I aquells que han perdut els petons més vius, el frec de la pell i la dansa dels cossos. Els que tenen un record perdut i soterrat molt endins, entre el dolor i l'enyorança.
Aquell regust del tacte amarat de sal, navega amb les corrents marines que sempre retornen al punt nostàlgic d'un moment qualsevol.
Records diluïts jugant amb el moviment de les aigües, inundats en la grisor melangiosa dels reflexes del cel.
Onades a la fi que remullen les mirades d'un temps indefinit, amalgama del que ha estat, del que ara és i del que podria esdevenir.
En aquesta profunda contemplació es fon la pau i la passió, la vitalitat de la vida i l'evidència de la mort.
Tempesta i calma que remouen emocions i ens fan sentir la cresta de l'onada, acaronada pel vent agosarat i fugisser.
S'eriça la pell de cada gota d'aigua de la qual estem formats.
No hi ha edats per corprendre's amb l'encís secret d'una mar grisa i tèrbola, indomable, àvida de somnis perduts i inimaginables passions que recorren disfressades de carícia la fúria desfermada de tots els sentiments.
Immensitat que colpeja i dóna formes curioses i inexplicables a cadascuna de les nostres roques...
Comentaris
-
i el mar...[Ofensiu]Capdelin | 25-07-2005 | Valoració: 10
jove i vell... fort i calmat... sent una i altra vegada veus que li diuen "endavant!"... i ell, a cavall d'una eterna onada intenta fugir per la costa... però topa contra les roques i l'arena i la platja... i el seu intent d'alliber-se d'aquest espai que sembla un llac de presó... resulta inútil... i de nou sent la veu "endavant!"... però ell va néixer per lluitar entre aigua i sal... però en el fons sap que no és més que una gegantina... llàgrima!
una abraçada! -
L'enigme més bell: la mar.[Ofensiu]Jofre | 09-07-2005 | Valoració: 10
Rosa,
Probablement, la mar, és un dels elements que ens uneix a totes i tots els que estimem les paraules.
El teu relat és un referència per aquells que no l'hagin descobert encara (ho dubto) com a font primigènia.
Hi reflecteixes un ventall de matisos immens.
Pot acollir tots els colors i sonoritats... i també tots els misteris.
Certament, sovint és grisa, però vull creure, i tu també ho saps, que també pot ser blava... i igualment misteriosa.
En la mar hi conflueix tot, efectivament. Un mirall per a tots i totes. El prisma pefecte per contemplar-ho tot.
Una abraçada!
Gràcies. -
la mar[Ofensiu]Lavínia | 08-07-2005 | Valoració: 10
ho és tot, Rosasp, és la vida i és la mort . És vida perquè "l'ésser" primigeni, la primera cèl·lula viva sorgeix de la mar i és mort perquè com diu el poeta Jorge Manrique "los ríos cuando mueren van a parar al mar".
La mar és sàvia i ella ens treu i ens retorna tot: alegries i tristeses; amors i desamors...
Has fet una bella reflexió metafòrica amb la mar com a pretext i com a fons.
Petons -
un escrit és com una pintura...[Ofensiu]Mon Pons | 08-07-2005
Aquests "misteris d'una mar grisa" em suggereixen molts de pensaments. Et comento amb un poema, no sé si faig bé. Car, la majoria de les vegades, un escrit és com una pintura que no ens té que donar explicacions. Simplement ÉS, ha de parlar per si sola. No ho creus?
Guarda'm aquest secret:
Assedegada en la penombra
em moria.
I rar era el vespre que,
en amplis deserts,
no s'adormissin les analogies
i a glops,
engarlandada en malenconies,
no jugués
amb la nit
volent silenciar que m'havia desesperat.
Més endavant,
en la claredat d'aquell dia,
bufarien pel vent
les salvatges onades
en la platja salobre
on hi havia cignes.
Tanmateix,
en les aigües més fondes,
lluny endins,
les envermellirien les algues.
Emmirallar-me-hi,
a les espatlles,
s'allunyaven les turbulències
d'aquells aires.
Me'n feia càrrec;
m'aturava,
en mirar-me
en el clapoteig
dels relleus d'aquell mar.
Guarda'm aquest secret:
Damunt el cimadal
d'aquell jorn
deduïa la convalescència
quan em besaren
profundament.
Ps/ Moltes gràcies per les teves paraules!
Una abraçada i fins aviat!
Valoració mitja: 10
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
644355 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")