Cercador
Misteris de la Naturalesa
Un relat de: TiamatLes vaques no mengen patates fregides,
les sirenes no es poden masturbar,
les llagostes, tot i que no són amfibis,
poden anar per terra i per mar.
Els cocodrils són calbs,
les zebres no van a la presó,
les papallones no tenen la regla
i les mones no neixen al zoo.
Els centpeus tenen potes i no peus,
els pops no saben vibrar,
d'un cavallet de terra se'n diu poni
i en Bambi parlava castellà.
Ningú sap quin soroll fan les sargantanes,
o si van a dormir mai les formigues
(i si penses que això de "formigues" no rima,
llegeix la frase de les patates fregides).
Comentaris
-
bona fauna[Ofensiu]FRAN's | 13-09-2004 | Valoració: 10
poema divertit i verdader. ma fet gracia. la rima final de formigues amb fregides tot i ser divertida keda una mica forçada, pero tot i aixo molt be
-
MISTERIS I CONFLICTE[Ofensiu]Marc Freixas | 06-09-2004 | Valoració: 10
Tot,
absolutament tot,
imprescindiblement tot,
espectacularment tot, i tot,
és una veritat com un temple de faraó;
i totes les piràmides existents a Egipte,
són molt esveltes i precioses i boniques,
i potser encara són més esveltes i precioses i boniques, que qualsevol de les sirenes inexistents que no es poden masturbar, perquè tot són misteris de la naturalesa, i tot és un conflicte generacional.
He dit!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
( i perquè no vull dir res més, que sinó!! )
UNA FORTA I SENTIDA ( O NO!! ) ABRAÇADA D'AMISTAT TIAMAT!!!!
O LAURA!!!!!
Eh!! sirenes inexistents és correcte; ja és el què volia dir. -
Conflicte generacional[Ofensiu]Miquel Bohigas Costabella | 06-09-2004
Les vaques boges mengen patates fregides, i tant,
les sirenes de la policia es poden masturbar, i llavors s'encenen els llums blaus i es posen a udolar
les llagostes de rostoll no poden nedar ni per terra ni per mar.
Els cocodrils no són calbs, van rapats
les zebres van a la presó, i al forum, si convé, per poder-se escapar
les papallones primer son uns "capullos"
i les mones de pasqua neixen al zoo, lògic
Els centpeus no tenen ni peus in potes, però ho sembla
els pops (tot son pops) vibren en sentir el seu himne nacional
d'un cavallet de terra se'n diu estàtua de fang
i en Bambi va quedar mut quan va veure que li mataven la mare.
Jo sé quin soroll fan les sargantanes:
sgttth, sgttth, sgttth, sí!
i al primer crit les formigues van al llit
l´Autor
321 Relats
1499 Comentaris
682349 Lectures
Valoració de l'autor: 8.87
Biografia:
també al bloc d'europa de l'esttransiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es
Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més
Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.
Últims relats de l'autor
- Martin (el sant)
- Un dia i mig a Belgrad
- Tres dinou (4a part)
- Tres dinou (3a part)
- Tres dinou (2a part)
- Tres dinou (1a part)
- Història en quatre temps
- 16 contes que comencen per la frase "Em treu la polla de dins"
- Per la nit
- Un conte curt fet a dins del metro
- Poema tendre entre Sant Celoni i Sils
- Sobre rebels sense causa i rebels amb causes estúpides
- Sobre arribar aviat a classe
- Records d'un carrer del meu poble
- L'edifici