Missives sense remitent

La vida ens deixa missatges en els llocs i els moments més inesperats.
Papers grocs autoadhesius de totes les mides, senyals de llum intermitents o fixes, veus i cançons que ens traspassen només uns instants.
De cop i volta, el cap sembla comprendre allò que no tenia gens clar o que li havia passat per alt.
Els núvols s'aparten moguts per un vent misteriós que no se sap d'on ve i deixen que el sol tregui el nas, entre les seves blanques barbes de cotó-fluix...

Un amic et fa un comentari que remou un punt del teu cor, el que creies indiferent i llunyà et dedica un somriure obert, un petó s'endinsa fins al moll del ossos, una imatge et captiva i et fa esclatar una flor entre les parpelles...
Són moments puntuals, concrets i volàtils en que l'ànima, el cos i el cor semblen fondre's en una sola cosa.
Un somriure tebi es dibuixa en els nostres llavis i es prolonga fins a sortir-se del límits del cos, s'esmuny com una gota de pluja i es cola dins la terra, amarant les petites llavors soterraries de pessigolles juganeres i màgia sense nom. Una gota que s'expandeix i pot arribar a fer un bassal que regarà les arrels de les petites herbes i del nostre propi arbre...

Subtilment arriben els missatges, cartes sense remitent, missives anònimes que semblen escrites per forces amagades i primitives. Passen etèries i fugaçment pel nostre camí, enganxades a les galtes d'un infant, a l'escorça de l'arbre del parc, a cavall d'una papallona d'ales fines i arrodonides, dibuixades en les formes dels núvols ...
Són com rètols amb escrits subliminars que queden camuflats entre els colors vius i les pampallugues intermitents. Només les llegim de casualitat o guiats per un instint ocult que ens crida molt fluixet, xiuxiuejant el nostre nom.
I pensem que l'atzar ens ha dut fins allí o potser que quelcom extraordinari sense forma concreta, una energia viva i radiant, ens ajuda en les dreceres i les cruïlles del nostre continu viatge per la vida.
Només cal estar amatent als petits detalls i llegir-ne els signes, les imatges, les paraules, les veus, tot el que ens fa l'ullet. Deixar-les entrar suaument dins nostre, perquè formin part dels nostres recursos.
Missatges sense remitent que molts cops són tan evidents que no cal ni desxifrar.
Avisos, senyals, carícies, petons i somriures que l'univers ens dedica a cadascú de nosaltres, energia viva en permanent estat d'evolució.

Nosaltres, els seus petits fills nascuts de la llum i de les ombres...