Miserables

El millor poema teu que he llegit fins ara, oi tant! Potser també hi ha una mica de la meva predilecció als poemes llargs, però és que crce que és en aquests on puv comprovar si algú és més o menys bo; en un poema curt no se'm dóna prou material com per fer-me' una idea...

I ara que en tinc una mínima de la teva poesia, puc dir que m'agrada: una temàtic sobretot d'autocrítica a la societat urbana i estressada d'avui, que només està per rellotges i veu morts a les pantalles, sense mirar-los. Molt encertat, tot i que potser una mica pessimista; és clar que el pessimista és el realista ben informat, oi?

Retornant al teu poema, vull comentar-te uns quants aspectes que m'han semblat interessants: primer de tot el clar recurs que utilitzes de jugar amb el mot miserable en totes les seves formes en cada inici d'estrofa: m'ha convençut moltíssim, no ho he trobat ni pesat ni artificial.

Després la teva literatura potent: es nota que no et tremola la mà al escriure cap d'aquestes paraules sinó que més aviat se t'endureix el cor de veure aquest món que et fa fàstic. Per cintrarestar això, t'he de dir que he trobat bé que t'"estovessis" una mica en un punt, que posessis una mica de subjectivisme de la teva part, que "tendresa", si es pot dir així; em refereixo a un apartar de la quarta estrofa:

la presentadora no plora
-com pot no plorar?-,
i la següent notícia és més divertida.

I per acabar, vull destacar alguns versos que m'han agradat:

Miserablement,
en un embús de tornada a casa,
el locutor de la ràdio recita,
(...)
però el semàfor torna a verd,
no sabem si demà plourà o no,
i les pastilles les manen els psiquiatres.

Miserablement,
engolim el sopar a sotragades
amb els terratrèmols, aiguats i ventades
que arrasen algun racó de món,
però el caldo calent no se'ns vessa,(...)

Felicitats Jordi per la teva poesia!

-Filladelvent-