Mirades

Un relat de: ales de foc
Miratges l'un de l'altre
Mirades que caminen
agafades de les mans.
Còmplices del joc de la vida.
Passegen incessants mentre riuen per dins,
mentre observen el món.
Mirades vives, eternes.
Que es fonen en un món.
Que passegen alienes al dolor.
Que viuen, desitgen.
Que juguen i riuen.
Mirades. Miratges.
Tu i jo

Comentaris

  • Quan hi ha amor[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 29-10-2012 | Valoració: 10

    Abans que res vull agrair-te el teu comentari al meu poema "Adéu Mare" i les teves paraules de consol al dir-me que també els silencis son perdonats. Moltes gràcies.

    Mirades.... són tantes i diuen tant que de vegades no som capaços de abastar tant missatge sense paraules, perquè de vegades els silencis també són eloquents. Oi?

    Miratges? hi ha mirades que ens fan sentir a casa; i què més real que això? Quan ens sentim acollits a la llar que ens brinden els ulls, els braços, les mans de la persona estimada.

    Felicitats pel teu poema

l´Autor

Foto de perfil de ales de foc

ales de foc

109 Relats

334 Comentaris

69907 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
nascuda un mes de maig de fa uns quants anys.. Mare de dos preciositats i metgessa de professió.Tinc neguit per tot el que m'envolta, i em falten hores al dia per disfrutar de tot el que m'agrada: la música, el ciclisme, la fotografia, els animals, la cuina, escriure i escoltar. S'ha de viure tant i amb tanta intensitat la vida!! Balla, canta, pedala, riu, ESCRIU i sobretot viu!!!