Miraculosament, mare, el meu cor s`elevava en aquell abocador on entre la misèria brollava petites vegetacions capricioses

Un relat de: crusoe
Miraculosament, mare, el meu cor s`elevava en aquell abocador on entre la misèria brollava petites vegetacions capricioses, com pinzellades d`una natura superior o flors prohibides.

El meu cor s`agitava quan les columnes de fum tòxic bullien entre tanta penúria, a la plana on anaven a parar els residus de la ciutat.

El meu esperit s `excitava quan els braços mecànics remenaven poderosos entre la ferralla i les desferres de tot el que vam cobejar, de tot el que vam posseir.
Tota mena de aus rapinyaires i rosegadors voraços insistien i voltaven les restes i les carcasses.

Quan vesprejava i els núvols estàtics, colrats, penjaven com marionetes orientals.

Traïdora, com un cop de destral, va caure la nit.
Les ambulàncies sorolloses arribaven de tot arreu,
els ferits cridaven entre els cadàvers, agonitzant.
Els crits, les lamentacions s`hi perllongaven esgarrifoses,
entre els morts, entre la ferralla, podrint-se com
la carcassa òssia d`una vaca vella abandonada.
A l`abocador encara creixien vegetacions
com capricioses taques lunars.













Comentaris

  • No hi ha...[Ofensiu]
    AVERROIS | 12-07-2011 | Valoració: 10

    ...paraules per explicar el que està fent el ser humà. Tampoc hi ha solucions a curt termini per aturar-ho. Les noves generacions crec que tindran més cura de la natura que nosaltres, els hi va la vida i això si que és un tema preocupant. Però si els que manen no hi posen fre, els altres, com tu o jo farem tan sols pessigolles al monstre.
    Una abraçada.

  • Temps de misèries[Ofensiu]
    Lola | 12-07-2011

    Auguri d'un temps fosc i desgarrador. Imatges d'un futur incert, on només es salva la brutalitat i la lletjor. Tot i així, no podem prerdre l'espurna de l'esperança, la llavor de la flor prohibida.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: