Migdia

És migdia
el Sol plora calor,
el gos borda
la gent corre atrafegada
i el nen crida.

El carrer bull,
una parella, es besa
l' avi crida un gos petit
la nena riu saltant la corda,
el gat s' enfila a dalt de l' arbre.

L' àvia seu sota d' una ombra
un pardal se la vigila
l' oreneta voleteja,
i entre finestra i cortina
jo m' ho miro, rere els vidres.

És migdia,
el carrer bull
darrere la finestra
miro el Sol i el carrer alhora,
el Sol plora calor,
jo també ploro;
Llàgrimes espesses
que cauen i rebenten
de tan plenes de vida.