M'han dit, jo dic

M'han dit que han trobat una porta al paradís; una porta d'or en un lloc remot de la terra que duu a un món fantàstic i genial: un món sense guerra, sense fam i sense injustícies. Un món on no hi ha ni rics ni pobres, ni blancs ni negres, ni forts ni dèbils, ni lletjos ni bonics, ni discriminats ni discriminants.

Un món on no hi ha odi, sinó amor. Un món on no hi ha por, sinó confiança. Un món on no hi ha venjança, sinó amistat. Un món on no hi ha tristesa, sinó felicitat. Un món on no hi ha malaltia, sinó salut eterna.

M'han dit que hi ha un món on a l'hivern no passes fred innecessari i on a l'estiu no "mors" de calor. On a la tardor no plou sinó vols i on a la primavera sempre hi ha flors.

Un món on els crits es tornen notes d'una escala musical tan bella que calmen fins el cor més enutjat; on les discussions esdevenen recitals de poemes i els insults es converteixen en alabances sinceres. Un món on els rellotges s'aturen i les coses no envelleixen sinó que es tornen més belles. Un món on tan sols passa el temps pel sol i sa germana la lluna.

M'han dit que hi ha un món on les nits són fosques però la lluna brilla blanca i està acompanyada per màgiques estrelles que es reflecteixen en la tranquil·la i pura aigua dels mars impedint que et sentis sol. Un món on el sol brilla, incombustible, fins les més fosques zones del món; fins sota les pedres dels camins.

Un món on hi pot entrar tothom; tan sols cal tenir ganes de creuar la porta. No cal tenir ni diners, ni ser d'un determinat "estatus social", ni ser ros d'ulls blaus, ni no tenir por de res. Ni ser vell ni ser jove. La porta sempre és oberta a tothom.

Però jo no hi aniré; no hi penso entrar. Perquè en aquest món perfecte d'amor, pau, harmonia i bellesa hi falta el més important en ma vida; la meva font d'equilibri i de felicitat.

En un món on la imperfecció és tan sols una llegenda; en un món que és l'enveja del "Regne de Déu", la no presència d'allò que fa bategar any rere any, mes rere mes, dia rere dia, nit rere nit, segon rere segon, moment rere moment el meu cor el torna gris, trist, amarg i dolorós.

Jo dic que en un món ideal, que no hi siguis tu, el fa infern.

Raisen