Cercador
Metamorfosi
Un relat de: srta_squitx- Compartir:
La mar consentida brama, t'embolcalla amb un vestit usat que no et marca bé els contorns. Despullada la sorteges, nua dins teu del seu reflex opac. Les seves veus reboten sobre la teva pell infranquejable, impermeable a tot vestigi d'eufemismes equànimes, sadollats d'insípides fal·làcies borregues. Segueixes l'únic camí marcat, el tram t'acompanya a l´indret on habiten. Un pas rere l'altre marquen l'arribada, la fi. La darrera passa et pot absorbir, aguaita, no la facis, fes servir les ales.
l´Autor
59 Relats
60 Comentaris
35378 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63
Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.
P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.