Merescuda mort

Un relat de: Josep Clínez

Oh, merescuda mort,
Esperes amb les teves urpes carmesí
Que acudeixi a tu penedida
Arrastrant-me, suplicant
Que em deixis tornar.

Oh, merescuda mort,
M'esperes a l'inframón
Allà on la vida es converteix en cendra
Allà on els somnis són durs com la pedra.

Merescuda mort
Resava cada dia sota l'escalfor del meu llit
Per a que vinguessis a mi
I poder fer-me feliç.

Ja estàs aquí
Oh, merescuda mort
Per fi m'alegro
Anant a la teva guarida.

Merescuda mort
El dia que tot s'acabi
Quan tot s'esvaeïxi entre la boira
Me n'aniré a l'infint
A reposar en l'eternitat

Per fi podré retrobar-me
Amb la meva família trencada
Esvaïda entre un punyal sagnant
Per desfogar tota la culpa.

Des de la mort amb amor,
Es despedeix Isabelle De Jeker

Comentaris

  • kispar fidu | 01-05-2005

    a vegades volguda, a vegades temuda. Sovint desitjada. També merescuda. Mort esperada, també rebutjada.

    La mort, cadascú la veu d'una manera...

  • Ellix | 20-01-2005 | Valoració: 10

    Bufa noi! De jeker reb per tots costats... no tenia prou amb Confessa amb la filla clavant-li punyalades traperes? Aquest ja es gairebé com el de les mones...