Menuda

Un relat de: su

Aquella menuda...
Aquella menuda que amb el pas de cada rellotge
el sol ha après a acaronar cada mati,
aquella menuda de cabells foscos i pell clara...
aquella menuda dolsa com el sucre,
que cada matinada plorava perque somiava la lluna..
es perdia entre el seu somriure vermell,
abrasava com cada nit al seu coixí,
però només volia cridar l'estrella que tenia a dins…
va obrir la finestra dels anys, on va veure el cami dels seus ocells…
per volar-lo com un d'ells.
aquella menuda inocent entre totes les mirades,
que volia buscar el seu moment en el temps,
poder volar per el cel dels anys, intentant cumplir promesses
que un dia va prometre al coixí.
va aconseguir obrir la finestra de la vida,
on va perdre's pels camins del món.
vol trobar el seu lloc en un lloc tant inmens,
vol aconseguir que el sol només brilli per ella,
i així poder sentir totes les sensacions de ser feliç.
Deixa de ser menuda per ser un ocell,
un ocell que aprèn a volar per si sol,
resseguint el cel, escoltant els sons dels estels.
S'ha fet gran, sap estimar, sap veure la bellesa dels cors, sap brillar per si sola, tot enlluernant un somriure al cel.
Ara que es mira al mirall, veu el reflexe del que es ella ara.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

su

9 Relats

12 Comentaris

8353 Lectures

Valoració de l'autor: 9.13