MENTRE MOR LA VESPRADA

Un relat de: Rafaelmolero
MENTRE MOR LA VESPRADA
A ella, que no s’atreveix a dir-me
el que sent,
que solament inunda els seus llavis
al recordar-me,
desitjant que siga jo qui el seu foc
extinga.
A ella, que cada dia lluita
contra el temps,
competint per quedar-se uns instants,
aquí, al meu costat,
mentre mor la vesprada.
A ella, que sols en els seus pensament
em vol.
Qui cada nit al seu coixí li reclama,
per no donar-li suficient valor
per a expressar-se.
A ella, que sols es conforma amb un somriure,
sabent que pot tenir més
que la senzilla brisa.
A ella, i sols a ella voldria
en la boca besar-li.
18 de agost / 14
Autor i drets reservats: Rafael Molero Cruz

Comentaris

  • Sinceritat[Ofensiu]
    Bonhomia | 23-08-2014 | Valoració: 10

    És molt bonic. M'ha encantat. Quina sinceritat tan afalagosa!

    Sergi : )

  • Rafael[Ofensiu]
    Gabriel M. | 21-08-2014 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt la màxima expressivitat mostrada per tal de donar un petó amb l'amor de més endins del cor.
    Deliciós, amic.
    Una abraçada ben forta.

    Gabriel M.

  • Senzillament preciós![Ofensiu]
    Núria Niubó | 19-08-2014 | Valoració: 10

    Quant d'amor i quanta tendresa!

    Només és pot versar l'amor quan s'estima tan profunfament.
    Aquest poema és un bell cant.

    Una abraçada
    Núria

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

89742 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.