Mentre em diguis que m'estimes (tragicomèdia)

Mentre que em diguis que m'estimes
Jo seré feliç.
Mentre que em diguis que m'estimes
Només tu existiràs en mi
Mentre que em diguis que m'estimes
Tot seran flors de gesmil.

No sé si el que fet
Es bo o dolent
La meva vida és trágica
I plena de turment.

Tenia una vida feta
Dona, fills i bon treball.
I de cop aparegué ella
La temptació, el dimoni amagat.

No em vaig resisitir als seus encants
No vaig oposar tampoc resistència.
Em vaig deixar endur
Cap al seu terreny, ple d'amor dur.

Anarem evolucionant
Destrangis, amagant-nos de la gent.
Em va costar decantar
Però amb ella vaig anar.

La meva muller plorava
Amb llàgrimes que em partien el cor.
La bessonada em mirava.
Susurrant "Te'n vas, papa?"

Els vaig tenir que afirmar
Que d'ells ja m'allunyava.
Agafant les maletes
Vaig sentir en elles
el pes d'un amor trencat.

Agafava el volant
Deixant un món enrere
Però no m'arrepenteixo
No tinc sentiments de culpa, encara que em fa pena.

Els papers del divorci vaig firmar
Amb la mirada inquisidora
de la meva pobra ex-dona
mirant de reüll amb despreci.

Adéu, món ja fet
Tornaré a viure.
Ho abandonaré tot per tu
Amor entre àngels.