Mentides piadoses.

Un relat de: jos monts

Vull dir-ho però no puc.
Ha passat una realitat.
M`he trobat al mig d´un fregat.
Jo no volia i al fi no he vençut.
Luxúria, desig desenfrenat.
No sóc jo, sinó ha sigut una casualitat.
La veritat no la puc dir.
Seria pitjor, més podria ferir.


josmonts

Comentaris

  • Thyst | 26-01-2008

    gràcies pel comentari!
    ànims de tornada

  • aix les mentides...[Ofensiu]
    perunforat | 26-01-2008

    són punyals de consciència...no dir-ho crema per dins, dir-ho també ( a més de cremar doble). És fàcil donar la culpa a la luxúria però hi ha moments que és ella la raó i la resta s'esvaeix. Un "fregao" ja ho pots ben dir!
    No ho poso difícil!!!El que passa que era un poema Repte visual sobre l'obra de Ducham, l'urinari. Vaig voler donar un punt de vista del que no hi veu res, que l'objecte és el que és i la resta forma part de les absurditats de cadascú. No és el meu punt de vista, però en aquest cas ho vaig enfocar així. Si mires l'obra i tornes a donar un cop d'ull al poema no será tant ufff.jajaja!

    Arreveure

    Perunforat

  • Hola![Ofensiu]
    nana_17 | 26-01-2008 | Valoració: 8

    No res, es que només pasava per dir-te que gràcies pel comentari i que potser si, intentu expresa quelvomperò diria que mai me'n acabo de sortir.
    M'agrada saber que agrada el que escrit!

    Un petò i molts records ^^