Cercador
Mentides piadoses.
Un relat de: jos montsVull dir-ho però no puc.
Ha passat una realitat.
M`he trobat al mig d´un fregat.
Jo no volia i al fi no he vençut.
Luxúria, desig desenfrenat.
No sóc jo, sinó ha sigut una casualitat.
La veritat no la puc dir.
Seria pitjor, més podria ferir.
josmonts
Comentaris
-
Thyst | 26-01-2008
gràcies pel comentari!
ànims de tornada -
aix les mentides...[Ofensiu]perunforat | 26-01-2008
són punyals de consciència...no dir-ho crema per dins, dir-ho també ( a més de cremar doble). És fàcil donar la culpa a la luxúria però hi ha moments que és ella la raó i la resta s'esvaeix. Un "fregao" ja ho pots ben dir!
No ho poso difícil!!!El que passa que era un poema Repte visual sobre l'obra de Ducham, l'urinari. Vaig voler donar un punt de vista del que no hi veu res, que l'objecte és el que és i la resta forma part de les absurditats de cadascú. No és el meu punt de vista, però en aquest cas ho vaig enfocar així. Si mires l'obra i tornes a donar un cop d'ull al poema no será tant ufff.jajaja!
Arreveure
Perunforat -
Hola![Ofensiu]nana_17 | 26-01-2008 | Valoració: 8
No res, es que només pasava per dir-te que gràcies pel comentari i que potser si, intentu expresa quelvomperò diria que mai me'n acabo de sortir.
M'agrada saber que agrada el que escrit!
Un petò i molts records ^^
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Un dia d’escola
- El mossèn perdut.
- La satisfacció de poder comunicar-se.
- El Psique i el Soma
- Les votacions (Paròdia de j.m.)
- La personificació personificada
- Melodia inexplicable
- Dia de Sant Jordi 23 d’abril del 2011
- El sermó del diumenge
- Joventut a preu de qualsevol edat
- Conversa d'imbècils: l'ús dels mòbils en el jovent
- Lliçons reiteratives de civisme !
- Una classe de piano
- No recordo.
- Hem perdut el vol?