Melodia sense dama

Un relat de: ales de foc
No sents amor, el respirar del vent,
el xiuxiueig de la calma…
Parlen de tu i de mi. De tots dos.
No sents amor, des d’aquí estant.
Ens parla la natura, ens parla el temps.
I et veig l’alegria, i oloro el teu cabell
que el vent oneja sense treva.
I recordo el teu primer bes.
I recordo el tacte dels teus dits
que s’entrellaçaven amb els meus.
No sents amor, el testimoni de la vida,
el silenci que calla i acompanya…
I et veig com aquell primer dia d’abril
plena de tu, amb neguit i juventud.
I recordo els teus ulls marrons
decorats amb llargues pestanyes.
I el teu somriure
capaç de fer embogir ,
capaç de curar-ho tot.
I ara que no hi ets, desitjo el moment de la meva partida.
De la nostra retrobada.
No sents amor, la rialla del meu cor,
el desig del meu cos per tornar a ser teu.
I et veig tan suau i fràgil
com una nina de porcellana.
I et veig de nou alegre i feliç,
amb vida plena.
No sents amor, l’anhel del meu cor,
les ales de la il.lusió…
I de nou t’abraço.
I de nou som un sol.




Comentaris

  • No t'havia descobert...[Ofensiu]
    Carles Ferran | 12-10-2012

    Gràcies pel teu comentari, m’ha fet descobrir la teva pàgina i els teus treballs. Havies passat un any sense publicar res, i no m’hi havia fixat.
    He trobat que tant els poemes com la prosa tenen una forta personalitat i descriuen coses quotidianes d’una manera entenedora però molt poètica. I saps resoldre molt bé els relats. M’ha agradat força.
    Si m’ho permets, penso que aquest poema quedaria millor afegint una coma: seria més entenedor “no sents, amor, el respirar...“, així és interrogant; el “no sents amor” és afirmatiu d’una mancança. Disculpa’m si en el primer contacte em poso didàctic.
    Et seguiré llegint.

  • un poema tendre i bonic[Ofensiu]
    joandemataro | 17-02-2011 | Valoració: 10

    que desprèn gran melangia
    gràcies pel teu contacte
    fins aviat, una abraçada
    joan

  • Enyorança[Ofensiu]
    Nubada | 17-01-2011

    Fas honor a allò que dius a la teva biografia: "m'agrada massa l'enyorança, parlar del temps passat que se'ns escapa de les mans... " Enyorança i anhel. Un bonic poema.

  • Antoni Cànovas | 05-12-2010 | Valoració: 10

    un poema bellíssim , uff.

  • Es desprén amor.[Ofensiu]
    almenarenca | 04-12-2010 | Valoració: 10

    M'imagino a qui va dirigit i espero no equivocar-me al pensar-ho. Ja t'ho preguntaré en persona...

  • melodiós viarany[Ofensiu]
    nadàlia | 04-12-2010 | Valoració: 10

    Quin poema més bell.en cada mot sorgeix la presència de l'altre, de l'altra, sense ell el poema no seria, i més encara, és sense ell que És.Felicitats. Els poemes, els he de llegir i rellegir per a veure-hi racons que no mirat, presències que no he sentit.
    Gràcies

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de ales de foc

ales de foc

109 Relats

334 Comentaris

69691 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
nascuda un mes de maig de fa uns quants anys.. Mare de dos preciositats i metgessa de professió.Tinc neguit per tot el que m'envolta, i em falten hores al dia per disfrutar de tot el que m'agrada: la música, el ciclisme, la fotografia, els animals, la cuina, escriure i escoltar. S'ha de viure tant i amb tanta intensitat la vida!! Balla, canta, pedala, riu, ESCRIU i sobretot viu!!!