Matinada...

Matinada…
Olor d'encens, vainilla dolça i seca;
una flameta de reflexes blaus que m'acull en l'estança.

Ben lluny i ben aprop, records;
més que memòria, un saber que no caduca.
El saber d'un anhel que frega amb la pertorbació,
Només frega.

És senzill, i així poc pràctic, només és un record.
El viatge fàcil a les olors, sons, tactes, i ja no imatges…que no es perceben amb els sentits;
El viatge fàcil a unes emocions que amb el pas del temps s'han fet borroses.

Però no s'han esfumat. Massa íntimes, massa gravades.
Tant agradables gravades, massa.

El despertar en un petit espai impregnat d'un jo que busca...
on hi han deixat l'essència d'incommensurable estima i protecció;
I descobrir l'insignificant de les paraules per descriure la sensació.

Pau, serenor, plenitud…

I la inevitable permanència amagada del moment.
El moment en què al despertar ja no hi eres,

Però tot , tot, era llum i color invisible brillant,
Ulls vidriosos que no es podien veure,
En els despertars amb més sentit inefable de la meva petita gran vida.

I demà a comprar el pa, a viure el que no pot ser recordat,
però s'espera sense voler, potser inconscient... Des d'un més enllà.
...