Hi ha dies en què es veu tot de colors

Hi ha dies en què es veu tot de colors, tot és vist més lluminós.

Després de dinar amb el poc marge de temps que pertoca, ens convidem sense obrir boca a estirar-nos al nostre niu de desitjos durant uns minuts sempre incansables. Una música de fons ens acompanya, ens convida també a acariciar-nos i a besar-nos als ulls, a jugar amb els nostres dits, la nostra pell, les mirades… Instants que es fan breus però molt brillants. Mirem el rellotge vaires vegades, ambdós sabem que hem de partir en pocs segons, ja és tard.

Ens aixequem tot de cop, dins l' atmosfera tan agradable que som capaços de crear en les nostres estances i, com dansant i amb somriures als llavis, agafem les nostres corresponents coses per travessar la porta i acomiadar-nos simbòlicament.

Ara ja no et veig, no ets davant meu, ni al meu costat, ni xiuxiuejant-me, ni tocant-me,… però mentrestant corro cap a prendre un tren que possiblement ja ha passat. Volo en comptes de caminar, canto per dins una melodia nova que em té encisada… la melodia de la teva companyia, sense ser-hi. Em sento feliç sense masses raons potser, però m'hi sento, tant se val perquè.

I tot és llum i color mentre atrafegada carrego la bossa i baixo a les andanes per endinsar-me en un vagó que em permetrà continuar volant, a més kilòmetres per hora.

Il·luminant-me encara més la mirada, s'hi reflecteix un cel serè, núvols ben blancs, rostres relaxats i submergits també en el seu món, i recreant i robant més sensacions d'una pau i una il·lusió que s'expandeix. Et tinc a tu, et sento endins, i m'acompanyen cançons precioses i visions enlluernants. La meva pell també desprèn llum, que també és robada de la teva, i de tot el què veig i el que absorbeixo més enllà dels finestrals del tren i d'ells cap endins.

Malauradament el trajecte és curt, 600 segons de viatge, però la resplendor que hi regna i hi respiro em fa carregar més d'energia per encarar una tarda que queda per davant, en la qual no desapareixerà l'anhel, la fantasia, ni la curiosa i original plenitud que no s'aconsegueix cada dia.

Quan arribi la nit tornaré a prendre el tren de tornada, jauré impacient en un vagó que em retornarà a les parets on m'esperes amb un plat a taula, riures i acudits que em faran esclatar de més joia.

Ja aterrada als asfalts de la ciutat, sentiré abans d'entrar a casa les flaires de la nit, l' aire fresc, i l' ambient calmat que m'obliguen a aplaudir per dins la virtut nocturna dels carrers enlluernats pels fanals i les seves ombres, les estrelles i la lluna, i que amb tant de gust és fet, que és sortit del cor.

Hi ha dies en què es veu tot de colors, tot és vist més lluminós.