Cercador
Matilde
Un relat de: Iu LianLa Matilde va sortir de casa de pressa, sense recordar-se ni tan sols d'agafar el somriure que va quedar-se damunt la tauleta de nit. Aquell vespre, el fred era més dur que d'altres vegades i, sense bufanda, els llavis li quedaren ben aviat de color de vellut. Però corria, corria, corria i no per aturar-se enlloc, sinó per fugir lluny de tot allò que coneixia. Talment com si la perseguís un fantasma malhumorat, que li volgués fer pagar les culpes d'un passat massa tèrbol per recordar-lo altre cop.
Al cap d'una hora va entrar a un bar on s'hi estava calent. Va demanar un cafè amb llet i va asseure's a la taula del costat de la finestra. De fora, veia passar gent i més gent, abrigada, acompanyada d'alguna altra gent. Tots fent gestos amb les mans i els braços. S'hi va estar una bona estona, fins que el seu cor va deixar de bategar fort. Va tornar a obrir els ulls i va mirar-se la cara. Els seus llavis eren joves, i vermells, i tenia ganes de tornar a provar la melmelada de móres de la seva àvia.
La vida, a voltes, li tornava a endolcir el paladar de l'esperança.
Iu Lian
Comentaris
-
l'esperança[Ofensiu]Elbereth | 11-02-2007
diuen, és una cosa que no s'ha de perdre mai, malgrat les ganes que tenim de fugir sovint de tot el que ens envolta i refugiar-nos en algun indret on el temps s'aturi i no hàgim de mostrar-nos davant de ningú. Per molt que correm però sempre ens ve de gust un cafè, acompanyats de certes persones que apreciem, i és gràcies a aquestes, les que hi són i les que ja no hi són, que recobrem les esperances.
M'ha agradat molt la sensibilitat que desprén el teu relat. -
ginebre | 11-02-2007
Marxar, descansar i tornar de nou, amb esperança, a tastar la melmelada de mores!
Que bé!
Quin bon relat!
Gràcies!
l´Autor
18 Relats
34 Comentaris
19004 Lectures
Valoració de l'autor: 9.70