De dolça...enganxosa gota.

Una gota rogenca,
lliscant per la teva pell,
entrant dins el teu melic
jove, tendre, esborronat.

Que s'inclina al degoteig
d'aquesta mel que ara
hi rellisca.

Fins a semblar ara
un llac enganxós,
dolç i lluent
que m'excita
dins cova improvisada.

Lentament,
el vaivé dels cossos
sense pressa, la teva pell
tersa, jove, esborronada.

I la meva saliva és ara,
en arribar al teu melic
més dolça encara
que quan només et somniava.

I tot s'escalfa
i la mel es desfà
quan les nostres suors
es barrejen

Mentre
ens fem l'amor l'un
a l'altre, emmetzinats
d'amor de mel...


Marina Antunez