Matí

Una escletxa de sol s'escola per la finestra.
Si pujo la persiana, m'alçaré
per fer cap a la dutxa freda del matí.
Hagués preferit no despertar-me
fins la tarda. No esmorzar. No dutxar-me
fins la vesprada amb lluna, a la platja,
sol escrivint un altre poema
per evocar el mar ne tardor,
el cel blau marí i el misteri dels retorns.
És tard: sempre és tard i lluny
quan vius en una ciutat gran.
Decididament, retorno al niu:
i d'una revolada, ara, no estic.