Matí dolç

Se sentia renovada, les parpelles no se li enganxaven als ulls com li passava cada matí des de que havia començat a treballar en aquella oficina horrible, allò va ser el primer que la va fer sospitar de que alguna cosa no anava segons el previst. S'havia aixecat massa descansada com per haver guanyat al despertador.
Abans de corroborar si realment estava fent tard a la feina va decidir gaudir d'aquells instants d'incertesa que la feien innocent, va mirar al voltant de l'habitació i es va fixar en raconets on normalment no parava esment com ara la part de sota de les estanteries on guardava els llibres que es comprava, una costum estranya en ella, que normalment era partidària d'agafar els llibres de la biblioteca en lloc de comprar-los. Sempre deia que de què li servien llibres ja llegits a part de per ocupar espai i de fer més i més llarga la seva llista de possessions, no obstant, després de llegir-los, si li havien agradat molt, els comprava sentint-se hipòcrita i preguntant-se per què ho estava fent.
També va fixar-se en la roba que havia deixat tirada per terra la nit anterior. Va fixar-se en els plecs que feien els pantalons i en com la samarreta girada del revés abraçava el jersei, el conjunt de colors era maco i la disposició al terra de la roba sense cap persona que li donés volum podia considerar-se desordenada i bonica.
Mentre desviava la vista cap als armaris oberts va descobrir la pols en suspensió a l'aire, que es feia visible gràcies a la llum del sol que entrava sense permís per la finestra. Va decidir distreure-s'hi i perdre la mirada entre la infinitat de partícules que es movien sense pressa per la seva habitació. Suspeses a l'aire, unes eren més petites que les altres però cap col·lisionava amb les seves germanes, totes seguien el seu camí secret per l'espai buit.
Un cop va anar tornant a ella mateixa va deixar de viatjar com a partícula de pols per tornar a veure-ho tot des de la perspectiva humana, aleshores va ser quan va adonar-se de que aquella llum no estaria entrant si fossin abans de les 8 del matí, ja que des de que dedicava els seus matins a l'oficina l'espectacle que estava presenciant quedava relegat als caps de setmana. És per això que no li va caldre mirar el despertador per saber que estava fent tard.