Carta al pocavergonya

Benvolgut senyor Saad,
li escric aquesta carta per donar-li les explicacions pertinents pel que fa als desagradables esdeveniments que van tenir lloc el dimecres de la setmana passada al seu taller. En primera instància voldria deixar per escrit les meves sinceres disculpes per la meva actitud, a causa de la pressió de la situació vaig tenir un to molt més amarg del que m'hagués agradat, disculpi'm també pel cop de porta. No obstant això, no voldria pas que malinterpretes aquesta carta, puix que continuo pensant que és vostè un gilipolles integral.

Per poder-li explicar el que va succeir amb un mínim de coherència he de remuntar-me fins fa dues setmanes, el dia que vostè va acceptar l'encàrrec. A mesura que han anat passant els anys l'experiència m'ha fet cada cop més cautelós en matèria de redacció de contractes, per això vaig insistir tan vehement en els termes del nostre acord, és també per aquest motiu que vaig voler deixar-ho tot per escrit. Això em permet, doncs, referir-me de manera directa i textual als acords que vam arribar, i que van ser sotasignats per tots dos. A continuació li transcric un dels punts que és per mi de vital importància:

"El motlle es farà directament a partir de l'escultura, de manera que la rèplica en bronze serà exactament idèntica"

Donada la redundància derivada de demanar explícitament una rèplica idèntica, espero que pugui entendre fins a quin punt em va colpir de sorpresa descobrir en l'escultura que em va entregar certs reflexos de llibertinatge creatiu, que no podia reconèixer com a propis. Al primer cop d'ull, i amb les diòptries que limiten els meus ulls, no hi vaig veure res aliè, però en posar-me les ulleres vaig començar a distingir petits detalls que em van deixar desconcertat. L'orientació del nas, la forma de la fulla de l'espasa, la disposició de l'armadura, l'expressió del cavall, entre altres elements, diferien lleugerament de l'escultura original entregada. No era capaç de reconèixer la peça com a pròpia, en primera instància vaig pensar que es tractava d'errors en el procés de realització de la rèplica. Això no obstant, després d'una observació més minuciosa, un calfred d'horror em va recórrer l'esquena en descobrir, en el que havia estat la meva escultura, empremtes evidents d'una altra ment creativa.

Em bull la sang només d'imaginar-lo a vostè fent ús del seu criteri i modificant deliberadament una obra mestra com aquesta. Però vostè d'on ha tret aquest nivell de gosadia? Qui s'ha pensat que és? Creia de debò que em podria enganyar a mi, el gran Joan Vicenç de Ramoneda? Vostè, un simple i mediocre realitzador de rèpliques en bronze, enganyar-me a mi, que sóc fill predilecte dels més alts llinatges de la il·lustració, que he estat tocat per la gràcia de la més refinada de les arts... al meu entendre vostè no és res més que un artista bord i estèril, un artesà que ni tan sols pot firmar el que fa, un simple buròcrata al servei dels artistes reals.

Per aquest motiu, i deguda la meva devoció per la sacralitat de la creació individual, em va resultar impossible mantenir les passions sota control. D'aquesta manera va ser com, més per convicció moral que per orgull ferit, vaig deixar-me conduir pels sentiments fins al seu taller. Fent que aquests mateixos sentiments guiessin la destrossa de motlles, estanteries i escultures, així com la pallissa que va rebre vostè. En aquest sentit, li repeteixo que em sap molt de greu, i educadament li torno a demanar disculpes per la meva actitud. Tanmateix, permeti'm que li digui que segueixo pensant que, com a artista, em sento encomanat amb la missió de defensar l'art i la creació de bellesa en aquest món en decadència amb tots els mitjans que tinguem a l'abast.

Abans d'acomiadar-me, m'agradaria aprofitar l'avinentesa que em brinda aquesta carta per comunicar-li també el meu agraïment, atès que aquest esdeveniment m'ha inspirat per crear noves peces, permetent-me sortir la sequera creativa en què em trobava immers, una xacra que afecta fins i tot als artistes de renom com jo. En aquest sentit li demano que no presenti càrrecs davant la justícia, com pot comprendre seria un entorpiment pel correcte desenvolupament dels meus processos creatius.

Espero que després d'aquestes paraules pugui entendre una mica millor els motius que em van empènyer a protagonitzar aquella desafortunada escena. Desitjo també que l'estiguin tractant bé a l'hospital, i que els ossos se soldin al més aviat possible. Li envio juntament amb aquesta carta una mica de pernil del bo per fer una mica més suportables els dies de convalescència.


Atentament,
Joan Vicenç de Ramoneda