MATAR-TE SERIA POC

Un relat de: glaçó esquerdat
La mare em desperta a les sis del matí per anar a córrer amb els del grup, però els llençols se m’enganxen al pijama i faig mitja volta.

Al cap d’una hora, em torna a despertar perquè estudïi. M’emporto els llibres i em quedo a l’habitació més calenta de casa.

La son continua als meus ulls, i les pestanyes de dalt s’’ajunten amb les de baix, tot i així, faig un esforç i llegeixo.

Ella va a treballar, i al continuar estan dormida, vaig al llit altra vegada. Però a les deu i mitja, m’obre la porta. Faig un salt del llit. Em planxa amb les mans les mantes perquè no m’hi torni a estirar, i em deixa caure unes paraules que em desfan per dins:

-Matar-te seria poc! Avui he sentit a les notícies que un home a tirat a la seva filla de disset anys del balcó, i he pensat en tu.

Podria fer veure que no he vist res, i empassar-me aquestes paraules com sap fer molta gent. Encara que tingui assumit que m’estima i que el que m’acaba de dir és més rabia que intenció, m’ha clavat un ganivet molt afilat. Potser sí, que com a dit ella, matar-me seria menys dolorós que aquestes paraules tan punxegudes.

Els meus dibuixos amb els dits es queden petits davant d’aixó. Moltes vegades ningú m’entén, i repetir la mateixa acció o objecte que vull transmetre, és rutinari. En canvi, amb una llegida de llavis o en un veure-li la cara, ara m’és suficient.

Diuen que a base de patacades s’aprèn, però jo sóc de les que pensen que a base de carícies, també.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de glaçó esquerdat

glaçó esquerdat

10 Relats

6 Comentaris

6160 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Enganxar mots per formar una sola história.

Negra, foradada. Però que estigui viva.






www.relatsbreus.over-blog.com