Massa joves per a morir sacrificats

315

Ara agafa´m de les mans
perquè encara que cec
amb l`últim alé
he jurat davant del nom
més sant i amb les últimes
forces de la ràbia que aviat
deixare´m enrera tots
els murs i les muralles,
la pudor de la ciutat, tocare´m
el cel, els núvols, les colors
diferents de la marea quan
la lluna a les teves galtes
sia el mirall del meu destí.
Som els pardals, som innocents
massa joves per a ser sacrificats.
Ara agafa´m de les mans
no tinguis por si t`escanya
aquesta força...
fins sentir la velocitat,
el buf del vent i els
esquitxos de la mar brava
com salten els dofins
de la llibertat, amb les mans
agafades, rera aquesta ciutat
cremada, la teva malaltia
urbana sense sortir
de la lloriguera amb
les pastilles cronometrades
rera l`embalum de blocs
tants pisos estudiats
fan tantes morts per
metre quadrat, a
la maleïda ciutat on
cremen els malalts
amagada en el teu tractament
el més innovador i últim
crit de la biologia d´un
metge bonhomiós; aviat
el teu fetge castigat
t`avisarà que vol visitar
el laboratori esterilitzat.