Marxa enrera

Un relat de: elenam

Voldria fer marxa enrera
fins arribar al punt que vaig deixar per tornar a començar
per perfeccionar aquell segon
decorar l'instant
fer la cambra de colors
il.luminar amb la llum del sol.
Em vaig quedar a la riba i ara vull arribar a la mar
vull seguir mentre pugui
i arribar on arriba el teu esguard
imaginar el teu somriure
omplir-lo de flors i colors.

Comentaris

  • un sentiment que...[Ofensiu]
    joandemataro | 28-06-2012 | Valoració: 10

    ens visita sovint, a les persones que som més insegures potser... tanmateix penso que encara que recuperéssim el moment tornaria a passar el mateix, així que millor mirar endavant i posar cinquena .

    una abraçada elena
    joan

  • Un sentiment que tenim tots[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 28-06-2012 | Valoració: 9

    Un poema breu i sincer, amb poques paraules has plasmat el que molts pensem: fer marxar enrera. Malgrat no podem. Et segueixo!

  • El temps que diu no[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-06-2012 | Valoració: 10

    El temps no sap dir que no, sempre diu si i es mou, sempre es mou, com la mar nostra de tants desitjos i promeses. Ens agradaria sovint tirar enrere, però aquesta possibilitat no la tenim a les mans; la tenim només als dits que escriuen i relaxen els moments difícils, viscuts amb dubtes i interrogants. M'ha encantat la sinceritat d'aquest breu poema d'amor pendent, crec. Un plaer llegir-te de nou elena. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 9.67