Manual de Psicologia Fantasmal

Per als qui anem amb l’antena posada (i sovint l’arrosseguem per terra).


No cometis pecats. No parlis pecats. No pensis pecats.
(Si aquesta primera línia t’ha fet urticària ho sento, però s’hi havia de posar)

Sigues raonablement honest amb els altres i podràs ser-ho també amb tu mateix.

En la mesura del possible, queda’t les cabòries a dins i mira de digerir-les solet: són cosa teva. Si no pots evitar passar-les enfora, parla’n amb algú de confiança.

El nostre cervell, base de la nostra ment, és un ordinador de matèria orgànica extremadament complex i sensible que ens connecta a l’invisible. No hi juguis, que no s’espatlli.

Tots som interdependents, però procura no viure endeutat. O mira d’endeutar-te com menys millor.

Paga indemnització de tant en tant. Si navegues sol, amb moderació i quan tu ho decideixis. Però si estàs malalt, millor si tens una figura central, un guia espiritual. Que no t’enganyin: algú de la teva confiança i amb un cos de carn i ossos.

Tingues un gran respecte pel diner públic: el paguen també fornicadors i adúlters, i fins potser també algú més necessitat que tu mateix.

Els fons celestials i les almoines les reclama l’infern, no el Cel.

L’infern té moltes sucursals i són llocs de molta desesperació: sigues comprensiu, però no et deixis prendre el pèl.

Quan bufen fort uns quants alhora és difícil resistir. Ajupe’t. Demana ajuda si cal. Paciència.

Et coneixen com si t’haguessin parit: saben com ensarronar-te.

Amb aquesta gent de vegades cal anar de barrut com ells. Com sol passar, els qui es queixen i reclamen més són els qui no van fer ni l’ou quan era la seva hora.

Malgrat tot, de tant en tant se’n sortiran amb la seva. Accepta-ho esportivament: aquesta era per a tu.

No és gens fàcil. Hi tenen els ous pelats. Actuen d’incògnit i poden mutar i canviar de tàctica i de mètodes constantment. Tot i així, tenim dret a dir: “The rudder is mine for the taking” (Aquesta s’ha de dir en anglès)

Segurament tot això no és ni la punta de l’iceberg, o potser que pensis que no sé de què estic parlant. Prova d’elaborar el teu propi “Manual de Psicologia de la Dimensió Invisible”, basat en la teva pròpia experiència.