mans

aquell somriure aquell somriure
més o menys nerviós
però molt de veritat
i neix com una llum inquieta
i després les mans
i les mans
inútils massa temps
que es van trobar
perquè s´havien de trobar
i les mans
que tocaven i buscaven i tocaven
i eren carn urgent i a prop
i s´havien de tocar
després
els mesos i el silenci
els anys que són com núvols
i els records que són incendis