Manifest del rebel que duc dins

Voldria dedicar a tots el meus la plenitud i la recerca del saber. M'agradaria expressar-vos tot l'amor, compartir vivències i emocions allà on anés.
Ja que no mor mai aquell que viu entre béns que no moren, jo visc entre paraules, lletres i sabers i continuaré així fins que la meva ànima mori. Només espero que les meves paraules siguin recordades fins l'eternitat dels dies.
Si ara agafo la ploma i intento expressar el que sento és perquè he vist una mica la fugacitat de la vida, la necessitat de lluitar avui perquè potser demà ja no podrem lluitar. La vida és un material, una energia que es transforma en paraules i sensacions, cada dia intento convertir-me en lletres i ser recordat com un home de bé, per haver fet coses que enalteixin la figura humana.
Hom pot viure fins que el cor li digui prou, les paraules i el que expressen perduraran un dia i un altre fins al judici final. Parlo de la mort perquè em moro; paraules de Martí i Pol que varen culpir dins meu. Comencem a morir en el moment que naixem fins que trobem el pensament, i llegim i algú ens diu que les coses poden ser diferents i cadascú és lliure. A mi ja me n'han fet, sóc lliure i revolucionari, lluitador i pensador.