M'allunyo

En aquest relat em puc posar a la pell d'aquesta persona, i amb la dura decisió de marxar o quedar-se.

Un salut d'ullsblaus1

senzill, sentimental, i bonic

m'ha encantat

jo ho faig sovint això,
m'allunyo de les coses.
Fugir sense fer soroll, passant decepercebuda..
Això només ho fan persones senzilles i que es valoren poc però tenen afany de més i més..

potser m'equivoco
però és que m'he vist a mi mateixa descalça, amb les sabates a la mà i fugint de tot.

Sí quan ens allunyem, sovint encara no sabem en quin carrer de la vida ens anirem a viure.

Salut!

Quantes vegades voldríem fugir, però sense
fer soroll, sense donar explicacions, sense que ningú ens atrurés, perquè ja costa donar el pas.................Però no estem sols i per això ens quedem, perquè sempre hi ha un motiu per quedar-nos, o no?. De vegades ens sentim incompresos, pensem que estem sols en la lluita i lluitar sol no és un consol per viure.

Però sempre hi ha algú per qui mareix quedar-se

Malgrat allunya-se o fugir,
el mon es rodó, i sempre tornes al principi
i la sortida es la meta potser,
sense mirar enrera, q
que potser es el futur.

Es tan còmode el present,
i feixuc remenar el pasat,
i tan dubtos el futur,
que només l' avui te vida, i batec,
aprofitem-lo !

Avet