M'allunyo

Un relat de: JOSEFINA

M'allunyo, a poc a poc, sense fer remor, m'allunyo de puntetes, descalça, amb les sabates a la mà , mig a les fosques, i en sortir de casa, miro amunt i veig la lluna, rodona i blanca, que em mira com aprovant la meva fugida.
He tancat la porta darrra meu, sense fer soroll, no volia pas despertar a ningú, no volia pas que descobrissin que ja no hi sóc, no volia pas fer plorar a ningú.
M'allunyo i ho faig amb una certa recança, però convençuda que faig bé.
Em convertiré en un personatge anònim, d'aquells que viuen al carrer, tot i que no se encara el carrer que triaré per viure.
M'allunyo, sense mirar enrere.

Comentaris

  • En la seva pell[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 13-07-2008 | Valoració: 10


    En aquest relat em puc posar a la pell d'aquesta persona, i amb la dura decisió de marxar o quedar-se.

    Un salut d'ullsblaus1

  • senzillesa[Ofensiu]
    didgeridoo | 13-07-2008


    senzill, sentimental, i bonic

    m'ha encantat

    jo ho faig sovint això,
    m'allunyo de les coses.
    Fugir sense fer soroll, passant decepercebuda..
    Això només ho fan persones senzilles i que es valoren poc però tenen afany de més i més..

    potser m'equivoco
    però és que m'he vist a mi mateixa descalça, amb les sabates a la mà i fugint de tot.


  • bonic[Ofensiu]
    llacuna | 13-07-2008 | Valoració: 9

    Sí quan ens allunyem, sovint encara no sabem en quin carrer de la vida ens anirem a viure.

    Salut!

  • FUGIR[Ofensiu]
    ESTEL | 30-06-2008 | Valoració: 10

    Quantes vegades voldríem fugir, però sense
    fer soroll, sense donar explicacions, sense que ningú ens atrurés, perquè ja costa donar el pas.................Però no estem sols i per això ens quedem, perquè sempre hi ha un motiu per quedar-nos, o no?. De vegades ens sentim incompresos, pensem que estem sols en la lluita i lluitar sol no és un consol per viure.

    Però sempre hi ha algú per qui mareix quedar-se

  • i sempre es torna al principi[Ofensiu]
    Avet_blau | 11-05-2008 | Valoració: 10

    Malgrat allunya-se o fugir,
    el mon es rodó, i sempre tornes al principi
    i la sortida es la meta potser,
    sense mirar enrera, q
    que potser es el futur.

    Es tan còmode el present,
    i feixuc remenar el pasat,
    i tan dubtos el futur,
    que només l' avui te vida, i batec,
    aprofitem-lo !

    Avet

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

230 Comentaris

119081 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).