Cercador
Malgrat tot...
Un relat de: pometa- Compartir:
Ella el veu, llunyà.
Ell camina aferrat a una mà,
però no es la seva.
Ella el busca i després s'amaga.
Ell la veu, nerviosa.
Ella dubta, però el mira
i com si res no hagués passat,
ell saluda.
Ella plora,
ell somriu,
ells es besen,
ella estima...
Malgrat tot....
Comentaris
-
victoria galofré fernández | 14-10-2006 | Valoració: 10
m'he sentit aixi, com la noia que es veu nerviosa, el busca i s'amaga...
molt bonic.
una abraçada
vicky. -
com em tornis a dir...[Ofensiu]Yáiza | 14-10-2006 | Valoració: 9
que no saps escriure...!!!!
Que genial!! És un poema preciós, hauries de tenir menys vergonya de penjar tot el que escrius, que ho fas molt bé, pometaaa!!!
Vinga... un petonarro molt gran!!!
Yáiza
Valoració mitja: 8.67