Rius

Un relat de: pometa

Embriaga'm amb el so de la teva rialla, que m'envaeix i em provoca, embriaga'm.
Envaeix-me amb l'escalfor de la seva melodia, amb la tendresa de la seva espontaneïtat.
Acull-me entre el suau balanceig del seu antull que irromp en qualsevol moment, a tothora.
Paralitza'm com ella fa amb el silenci- atent sempre al seu cant, al seu desig...

Embriaga'm, un cop més, de la tendresa, del seu so, de l'espontaneïtat, embriaga'm d'ella com jo m'embriagaria de vos, si em deixéssiu, un cop més.
Deixa-la lliure perquè en la seva llibertat m'encadeni a tu, lliurement- per descomptat.

I calla, calla ara. Que les paraules no l'espantin, i s'amagui rere elles com l'amor covard robant de la meva ment el retorn del seu so.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

pometa

5 Relats

12 Comentaris

4805 Lectures

Valoració de l'autor: 9.17