Mal, roïn, pitjor...

El sol es torna nuvol,
el blanc negre,
la claritat en foscor,
l'amistat en discussió.

Qualsevol cosa serveix per enfadar-te,
unes paraules, un bes, una mirada,
tot, tot! es converteix en malestar
amb ganes de fugir a un altre mon,
un mon de soletat,
un mon sense preocupacions,
un mon afí.

Vull fugir, allunyar-me i no tornar més,
societat que ens castiga,
consciència sense esperança.
vida sense punt final,
ni tan sols seguit.


I és en aquests moments
en els que m'abelleix escriure't,
contar-te les meves angoixes i,
com no, esperar amb ansia dies millors,
dies de somriures vertaders,
dies sense competitivitats ni orgulls,
dies blaus, grisencs o boirosos, però dies.