Mal de cor

Un relat de: JOSEFINA

Mal de cor, si. Em fa tan de mal el cor que sembla que s'hagi de trencar a bocins. No se com frenar el dolor. Potser és que no hi ha cap manera per fer-ho. Mal de cor, si. Brollen les llàgrimes i la impotència davant dels fets, em fa més feble encara, o al menys m'ho sembla. Es pot ser més feble, del que soc? Apretant els llavis intento que no es noti, però els ulls no disimulen gens i tothom pot adonar-se del mal moment que visc. De res serveix el posat fingit de qui ho te tot superat. De res serveix.
Puc notar els comentaris fets en veu baixa, quan pensen que no me n'adono. Puc notar les mirades, quan passo. Puc sentir com punyalades les paraules que xiuxiueigen. De fet puc notar-ho tot i m'és ben bé igual, el que diguin o el que pensin. Ja tinc prou feina jo, amb el meu mal de cor.
Arraulida en el sofà del menjador, amb la llum apagada i l'espelma encesa, m'acomboio a mi mateixa. Abraçada a la manta amb la que intento oblidar un fred, que és més interior que no pas exterior, deixo passar les hores nocturnes, fins que per la finestra entra un raig de llum.
I el mal de cor persisteix i un nou dia avança.

Comentaris

  • T'asseguro[Ofensiu]
    Frida/Núria | 26-10-2007 | Valoració: 10

    que n'es de fotut aquest mal d'entranyes, difícil de parar però no impossible un relat entenedor i clar.

  • Aquest mal de cor...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 25-10-2007 | Valoració: 10

    que podem notar fins i tot físicament, afegit al dolor de l'ànima. És dur passar per moments així, que tard o d'hora ens toquen a tots per un motiu o altra, però un dia, sense saber gairebé el per què, tot comença a veure's amb un nou color, el dolor mimba i el nou dia s'inicia amb il.lusions renovades.
    El teu relat té la força de qui ha passat per moments així i els sap descriure pas a pas fent que el lector es posi a la pell del personatge.
    Una abraçada

  • Mals i dolors, paraules i afecte[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-10-2007 | Valoració: 10

    No puc saber si el text respon a una motivació purament fictícia, a un intent de retratar una situació que no és teva ara, o si has posat trossets de realitat, més dels que sempre deixem caure quan escrivim... però de totes maneres unes paraules i molt d'afecte no venen malament en cap cas, oi?
    Ja sé que les paraules no curen el mal de cap tipus, ni del cor ni del cos, però penso que al menys poden fer bona companyia quan són afectuoses, així que aquí tens les meves.

    A més, m'ha semblat interessant la part en què coincidim. M'encanten les coincidències agradables, vull dir tot allò que em permet sentir-me propera a una altra persona, tot i que no la conegui directament... No saps perquè t'estic dient això, però em refereixo a un relat meu: A TRAÏCIÓ, que t'ofereixo per si et ve de gust llegir-ho ( només has de clicar sobre les lletres en color! ).
    Si et decideixes, espero que t'agradi i que descobreixis els punts en comú amb agrado... Em sembla que sabràs comprendre-ho bé!

    Ara m'acomiado enviant-te una abraçada per celebrar que t'he descobert com autora,
    Unaquimera

  • Es com un mal de l' ànima[Ofensiu]
    Avet_blau | 24-10-2007 | Valoració: 10

    Es com un mal de l' ànima,
    amb l' agravant de melangia i tristesa,
    ara, en el temps que el sol declina
    i les nits son llargues .
    Et sents desprotegit /da , com despullat,
    fràgil, vulnerable .
    cal refugi : cal espatlla que dic jo,
    però també un bon llibre,
    llegir relats,
    "menjar" natura : que mai traïciona;

    Es temps de reflexió i passar comptes,
    per a tots.

    Avet

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

230 Comentaris

118933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).