Mai res és el que sembla

"Ho sento per no contestar-te. Si vols que et sigui sincera, no sé què dir-te...Només que em sap greu."

Estava a punt de prémer el botor d'enviar quan, finalment, tancà la pantalla deixant que el missatge s'esborrés i, amb això, que fós el temps qui decidís si valdria la pena disculpar-se.

No era pas que ella no volgués parlar-li, però no tenia gens clar el que sentia Excepte que encara li encantava aquell noi que va conèixer feia ja un any. Però és que ara no sabia davant de qui estava. No sabia si el volia, si volia evitar tornar-s'hi a implicar emocionalment...

"Però passi el que passi, millor que les coses estiguin bé, per poder estar bé.."- No deixava de repetir-s'ho. Ho havia intentat, però més que res necessitava estar bé amb ella mateixa...I acceptar el que havia passat. Encara que no ho sàpiga del cert, hi ha fets que són evidents. I que han passat. Se l'havia tirat. I no sabia si hi havia res més. Però les relacions dels altres no són cosa seva.
"No pots pas pretendre controlar les relacions. Només pots ocupar-te d'aquelles en les que estàs involucrada. La teva, la vostra, en la que estàs inclosa...És aquí on pots actuar, on pots fer que les coses canviïn...Ara bé, saps cap a on?"