Luzbel m'ha besat

que no treia el cap per la teva finestra, i ara que tinc uns minuts de calma al despatx gris, he estat regellint amb més calma les teves darreres aportacions.

I aquest és el que més m'ha cridat. Llànguid, solitari. L'absència, és cert, pot arribar a ser molt dolorosa. Tens el poder de convertir-la poema i de fer-ho d'una manera bellíssima.

És increible com una sola presència, una sola mirada, pot fer de l'infern el cel més blau, i de les flames melodia suau.

És, com no, un nou gran poema del mestre.

Abraçades i mil i un barret per tu, ple de presència.


Salz.

el cel el basteixes tu

es pot expressar de moltes maneres, però la teva manera, amb aquest poema, no deixa indiferent. És un poema apassionat que diria que surt del racó més profund de les entranyes per vomitar, amb llàgrimes inexistents, el pànic que et provoca la seva absència, aquest dolor d'enyorança que et prem el cor i l'ànima i te'ls deixa destrossats.

Crec que sí, que la seva meitat encara està en tu...

PS. l'admiració és un sentiment altruïsta que pot arribar a convertir l'addicció en un cel... és l'admiració que jo sento pel teu talent i per la teva poesia.

Una abraçada, Capdelín. Ja he llegit l'orígen de la fotografia que has posat recentment.... m'agrada que li robéssis al google.... La seva originalitat es correspón amb la destresa dels teus mots.

Encara tens una cosa dintre teu que no ha fugit, l'amagues al cor, allí on potser hi estàs còmode però tu, de fet, no ho estàs.

I baixes als inferns calents i vermells...

Besets

Anna

Luzbel, és un dels molts noms que té el diable o diablesa ( jo m'els conec a tots sóc la banyeta !, un altre del gremi jejejeje).
Encara la tens ficada dins la pell,
encara et crema la seva sensualitat.
Has de fer un conjur.
Ves al mar a hora baixa,
guaita el mar poc a poc,
quand vegis una sirena,
tírat al seu cos,
refreguet el teu en les seves escates suaus de plata,
i el desig calent que et cremava,
es convertirà en fresc i deleròs.

:-) Pilar

Començant pel títol, captivador, com l'absència que ens subjuga.
Versos irònics senzills i boníssims :
" Si haguessis marxat a l'hivern, seria més suportable "

El ritme enganxa i la utilització de l'infern pren una nova dimensió, ara el seu hoste més antic besa al poeta.

petons (infernals, mmm) (és una broma!)

angie


PS : Per penjar fotos als poemes :
Vas a www.photobucket.com.
Et registres. Esperes. A la dreta a dalt et surt una casella on has de cercar la fotografia que vols enganxar del teu pc. Quan la marques, clickes "Submit" i ja la tens al teu compte de photobucket.
Llavors copies el codi TAG que apareix sota la foto i l'enganxes en el cos del text del poema.
Si tens algun problema, envia'm un correu i t'ajudo.