L'un per l'altre

Va ser quan el seu cos, es va acostar cap a mi que vaig adonar-me que sempre l'havia estimat. Tenia tantes ganes de veure-la. Anava vestida de negre, havíem quedat així; les orquestres semblen tristes. Feia deu minuts que m'esperava quan van arribar. Estava més guapa que de costum. Els pantalons se li adaptaven perfectament a les cuixes, i li marcaven aquelles caderes tan perfectes que té. I la samarreta li dibuixava la silueta de la cintura també perfecte. Quan van ser més a prop li vaig poder veure la cara. Els seus ulls brillaven amb intensitat, com sempre... aquesta vegada se'ls havia pintat una mica. També portava pintallavis, que li marcava encara millor aquell somriure tan preciós que sempre té a la cara. Els cabells els tenia tan fins com sempre, potser una mica massa curts pel meu gust, segur que feia poc que havia anat a la perruqueria. Portava l'instrument a l'esquena, aquell era blanc, el meu era negre. Al arribar vam entrar a l'església, devia faltar poc pel casament. Ens vam col·locar i vam assajar una mica; gairebé no ens vam dir res, però la mirada parlava per nosaltres. Un cop va acabar la missa, vam anar cap al restaurant. Es va asseure al meu costat, vam menjar el mateix. Vam riure molt; gràcies a la seva magnífica qualitat que tenia de transformar les coses en còmiques. Ens vam començar a esverar, al seu costat és difícil mantenir-se correcte. Després ens vam tirar unes quantes fotos tots junts. Sempre intentava estar al seu costat, i si calia, agafar-la per la cintura... Vam donar el regal als nuvis, i el ball va començar. Estàvem asseguts de costat, i vam començar a criticar als balladors, que eren molt pocs. Un avi se'ns va acostar i li va demanar a ella per ballar; però abans d'això em va demanar a mi si deixava que ella ballés amb ell. Es va pensar que no érem només amics, jo li vaig seguir la corrent i ella va riure. Ella no va voler ballar amb ell. Al cap d'una estona, no sé com va anar, però em vaig trobar ballant amb ella al mig de la pista, em vaig començar a posar nerviós, els altres reien i ens tiraven fotos. Les mans em vam començar a suar i vaig voler parar; no podia aguantar tanta estona al seu costat. Al tornar a casa, tots quatre amb el mateix cotxe no vam parar de riure en tota l'estona, jo havia d'anar al lavabo; no podia més. Ella va ser la última que vam deixar. Va baixar rient, vam estar molt a prop, tenia tantes ganes de fer-li un petó, però em vaig resistir. Sabia que ella tenia parella i no podia arriscar a perdre la mica d'amistat que s'havia format entre nosaltres... Quan tornava cap a casa, ja amb els meus pares, vaig revalorar els fets. Ella només tenia quinze anys, jo n'estava a punt de fer divuit, érem molt joves, tard o d'hora els meus sentiments es desbordarien. Tot i així, vaig estar tota la nit pensant alguna forma de tornar-la a tenir a prop ben aviat.


Arribàvem deu minuts tard. Ells ja ens esperàvem. Ens vam acostar a poc a poc, l'instrument pesava molt. De lluny me'l vaig mirar de dalt a baix. Estava tan esplèndid com sempre. Tot i que havíem dit que ens vestiríem de negre, ell portava uns texans que semblaven expressament cosits per el seu cos. Li anaven ideals. Estava somrient, m'encantava el seu somriure, i la seva mirada, amb aquells ulls negres i profunds, em matava. Sí, ja ho sé que tenia parella, però mai me l'havia pogut treure del cap a ell. Tenia tantes ganes de tornar a estar al seu costat. Potser gairebé no ens coneixíem, però jo ja sabia que n'estava enamorada. Vam entrar a l'església i les cançons ens van quedar fenomenals. Mentre tocava pensava que potser algun dia seríem ell i jo qui ens casaríem i també pensava si ell s'havia fixat mai en mi. Però somreia simplement per estar al seu costat. El dinar va ser fantàstic, vam menjar el mateix i va estar rient tota l'estona de les meves tonteries. M'encanta fer riure als altres, i el seu era el millor riure que havia sentit mai. Ens vam fer unes quantes fotos tots junts, jo intentava posar-me sempre al seu costat i si podia agafar-li l'espatlla. Vam donar el regal als nuvis i va començar el ball. Jo em moria de ganes de ballar amb ell, però no el pensava treure a ballar. Però sabia que acabaríem ballant junts. Un home gran se'm va acostar i abans de demanar-me per ballar li va demanar a ell si em donava permís. Em vaig posar a riure perquè es va pensar una cosa que no era, però que acabaria sent algun dia o altre. Ell va seguir la corrent a l'home, cosa que em va sobtar, però jo vaig continuar rient i li vaig dir que no volia ballar. Els altres també reien. No sé com, però de fet, no m'importa, em vaig veure ballant amb ell al mig de la pista, mentre els altres es reien de nosaltres i ens tiraven fotos. Em va agradar. Ell va voler parar, i vaig pensar que era una llàstima perquè estar tan a prop seu em feia sentir la noia més feliç del món. Quan vam marxar, al cotxe, vam estar rient tota l'estona, va ser un dels millors moments del dia. Vaig ser la última, abans que ell de tornar a casa. Quan vaig sortir del cotxe vam estar molt a prop tenia ganes d'abraçar-lo amb força i de dir-li tot el que sentia per ell. Però no podia fallar a la meva parella, i la vergonya m'ho va impedir tot. Vaig pujar a casa, estava buida. Els meus pares no hi eren. Em vaig tirar a sobre el llit i vaig pensar que era la noia més burra de la comarca. Tenia una parella que m'ho donava tot i estava enamorada d'un noi dos anys més gran que jo que mai es fixaria en mi. Només tenia quinze, i vaig pensar que si mai havia de passar alguna cosa, ja passaria però que no m'havia de precipitar, era molt jova.