L'últim petò...

Un relat de: SomriureXsobreviure

Ens hem despedit, ja.
Ens hem demanat un temps
que tots dos sabem que ja ha acabat.

Que sabem que no tornarà
que enyorem i ens farà plorà,
però tot hi així no s'oblidarà.

Perquè per mi,
el nostre petò de despedida
a set un petò breu als llavis.

Perquè el nostre
últim petò no sigui l'últim
sinó el primer d'un altre principi.

Perquè per molt de temps que passi,
no m'oblidis
i continuïs estiman-me com m'has promés
que m'estimes ara.

Un petò, l'últim.

Comentaris

  • Guspira | 24-08-2006

    Bonic el poema, aquest últim petó que es converteix en el primer.

    guspi

  • Interessant poema...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 22-08-2006 | Valoració: 8

    Està bé el teu poema... Tindria algunes cosetes a millorar, però m'agrada.

    Té un cert talent. Segueix així i perfecciona't.