tretze llunes plenes

Un relat de: SomriureXsobreviure
Tanco els ulls
Vull veure't.
T'allargo la mà
T'escapes.
Escric versos
Et parlo d'amor.
Intento no pensar
Apareixes tu.
Visc amb por
No vull perdre't.
Ho dono tot
Encara és poc.
Jugo el millor dels partits
Tu ets el davanter.
T'enyoro si ets lluny
Faig veure que no.
Bec un glop de Gessamí
Et somio.
Canto "ne me quitte pas"
Perquè et mereixes això
i més.

Comentaris

  • amor incondicional[Ofensiu]
    Xunxi | 27-06-2011 | Valoració: 10

    Un amor presoner, l’amor no es pot donar amb por perquè això l’escanyà com d’altres sentiments han de ser valents, si vivim pensant en la pèrdua..no vivim

    El poema es molt bonic i et fa sentir l’angoixa i el fervor per l’enamorat.
    Felicitats