Cercador
L'últim adéu
Un relat de: Ina- Compartir:
L'estiu ha arribat
i de l'escola jo m'he anat.
Gràcies a tots i a totes, professors,
sense vosaltres no seríem res en el món.
L'Eugènia i la Pilar,
que ens han fet estudiar.
La Cristina i l'Antònia,
que ens han ensenyat amb molta parsimònia.
En Jordi i en Jesús,
que tot el que ens han dit, no ho deixem en desús.
La Creu i la Laura,
que sempre ens feien escriure damunt la taula.
La Rosa i la Cati,
que ens van ensenyar a gaudir del pati.
La Neus i en Torrents,
que amb els seus diables, ens feia anar calents.
Hem après a jugar, cantar i estimar.
Encara que alguns no ho sàpiguen apreciar.
Ara l'escola s'acaba,
i apareix una nova etapa.
A tots vosaltres us voldria agrair,
tot el temps que hem passat aquí.
Voldria dir-vos que, vagi on vagi,
sempre us duré al cor,
perquè heu sigut els millors professors.
Comentaris
-
El primer cop que et llegeixo...[Ofensiu]peusdevent... | 07-09-2006 | Valoració: 10
... i fabulós, escrius molt bé, m'ha agradat molt aquest poema!! si algún dia compleixo el meu somni( ser professora) esper tenir una alumna que al fons m'apreciï tant com tu ho fas amb els teus!!
Una besada molt forta!! -
mOLT BONIC[Ofensiu]hilderoy | 29-06-2005 | Valoració: 9
F uns dies vaig tenir la m ateixa sensació.El que passa és que jo sóc més sensible i no ho vaig enfrontar amb tant optimisme.A la ceremònia d'entrega de les orles, una va començar a plorar i al cap de 5 min. ja ploravem totes!
M' ha agradat molt el poema.J de pas, que et vagi molt bé l'insti!!1
MARTA=PANOTXA -
noia...[Ofensiu]AnNna | 09-10-2004 | Valoració: 6
a mi també em va fer molt mal el canviar d'escola, aquí a relatsencatalà hi ha un poema meu sobre el mateix tema, final d'etapa, de la ESO, en el meu cas.
Em pensava que em frustraria més, a linstitut, però no es el cas. Frustra si, pero no tant com per no sobreviure. És diferent i m'agradaria moltissim tornar a ser com abans... però no hi ha res a fer...
escriu sempre, noia. -
Ina, em fas pensar moltíssim amb la meva germana[Ofensiu]Tiamat | 30-07-2004
Ella ara té 13 anys, i a 1er d'ESO la vam portar a un institut diferent que el que anaven els seus amics (ells anaven al NX i ella al VV), perquè jo havia fet ESO al NX i batxillerat al VV, i els meus pares van creure que al VV hi estaria millor.
Vinga crits i morros i enfurismades, la vida és injusta, el món és cruel, us odio!! i tot l'estiu abans de començar les classes així.
Llavors va començar el curs, i saps què va passar al cap d'uns dies? Per mitjà de la meva germana, gent del VV i del NX es van ajuntar, van fer una colla tots junts, i ara són tots la mar d'amics.
A tot arreu hi ha gent maca, t'ho asseguro jo, que he estudiat en 6 centres diferents.
No deseperis, i no et posis de cul al que et pot venir de cares, és una tonteria, no trobes? són ganes de complicar-se la vida.
Vinga, ànims! -
Gràcies Queca!!![Ofensiu]Ina | 30-07-2004
Moltes gràcies pel teu comentari Queca.
No crec que la gent que conegui sigui maquíssima, ni vull ser amiga seva.
Els meus pares m'han apuntat a una escola que no m'agradaria gens d'anar-hi.
Tots els meus amics van a un institut (el que jo vull anar...) i jo separada d'ells a un altre.
Una abraçada i moltes gràcies pel teu comentari.
-
Ina, Ina, Ina...[Ofensiu]Queca | 29-07-2004 | Valoració: 9
Hola bonica!!
M'ha agradat molt aquesta poesia teva plena de rodolins!!
S'acaba una etapa, és veritat, però estic segura que la que començaràs al setembre et portarà moltes coses noves i coneixeràs a molta gent maquíssima!! I vagis on vagis has de ser sempre tu mateixa, i no canviar per res ni per ningú. Ets autèntica, i ho has de saber apreciar.
Moltes felicitats guapíssima i a continuar escribint!!
Valoració mitja: 8.5
l´Autor
6 Relats
23 Comentaris
11121 Lectures
Valoració de l'autor: 8.88
Biografia:
Vaig nèixer a Barcelona l'any de les Olimpiades. (potser es per això m'agrada tant la gimnàstica...) Va ser un dia de maig, exactament el 7.Diuen que no paro mai i que sóc un cul de mal seient. Sóc taure, (així que si n'hi ha algun, segur que ja sap una mica més el meu caràcter ;P). Sobretot sóc tossuda i si em fico una cosa al cap no hi ha qui m'he la tregui. Així sóc de caràcter.
Fisicament sóc rosseta, ulls marrons, bastant alta i prima. Així sóc per fora, per dintre tinc uns pulmons, un cor que no para mai de bategar, uns ronyons, i molts ossos i musculs, venes, artèries, etc.
Apa, ara ja sabeu com sóc.
Ja se que només tinc 13 anys, segurament els meus relats no estaran a l'alçada dels que hi ha per aquí, però faré el que podré.
Moltes gràcies a tots/es.