l'ovella taronja (no et deixis enganyar pel títol)

títol: l'ovella taronja (no et deixis enganyar pel títol)

Introducció: últimament estic molt reflexiva. Em trobo amb la necessitat de donar moltes voltes a les coses, plantejar-me si realment estic fent allò que vull, o allò que haig de fer.. que vindria a ser el mateix. M'obsessiona saber si l'estil de vida que tinc marcat des de fa temps, és el que em pertany, o és el que m'han dibuixat els altres i jo m'ho he cregut. Potser em direu que tot plegat és una tonteria, i que més val no pensar-hi.. però jo haig de pensar-hi, no suporto fer les coses perquè sí, perquè m'han dit que s'han de fer. M'estic qüestionant què és veritat i què no, i què és el que a mi, personalment, m'importa més. De tot plegat, en van sortint molts de relats, que d'alguna manera, deixen entreveure les conclusions a les que he anat arribant. Aquest potser és el més filosòfic de tots ells.


Puc fumar?
Sí, és clar.
És que, sap? per explicar segons què, trobo que queda més tràgic si estic fumant. Em dóna un aire de deixadesa, de dona madura, de les que donen importància al present i prou. I, si m'ho permet, li aniré escopint fum a la cara de tan en tan, per accentuar aquest aire de deixadesa. No s'ofengui, no és res personal, però és que a mi les persones em foten força fàstic. No es pensi que sigui fàstic a tocar-les, o estar a la seva vora, ni tampoc els hi desitjo la mort, ni res d'això.. no sóc una ovella negra, sap? sóc.. com dir-ho.. potser una ovella taronja. Sí, això, sóc l'ovella taronja. No rigui, no. Sovint em sento estranya, com mig desencaixada. Miro al meu voltant, i és com si no em pertanyés. Com si el meu voltant fos borrós, o com si no fos meu. Em sento mig a fora d'aquest món, sap? Però encara no hi sóc prou a fora, i l'entenc massa. És com si trontollés. Tinc un peu a fora del món, sí, jo sé que li tinc.. però encara me'n queda un a dins. Trontollo, sí. Un tros de mi em fa decantar cap a una banda, però l'altre tros és sensat, i em diu que això no pot ser.. És que no estic boja.. ja sé que sona ridícul, però si li haig de ser sincera, em sento com una boja frustrada. A vegades faig coses estranyes, deixo anar frases que ningú entén.. per fer-me la boja, sap? però sempre sóc conscient d'allò que dic.. voldria perdre la consciència de les coses. Perdoni, no li volia tirar el fum a la cara. Fins fa poc creia que la meva vida tenia un caminet ben clar, força típic, sap? però no m'havia de preocupar massa d'això, des de sempre que havia estat aquell, i no em parava a pensar en res més.. però vas veient coses, que no et convencen, i no sé.. a veure què en pensa vostè.. si creu que ha de fer una cosa, però que implica deixar enrere gran part del que té ara,.. com dir-ho.. ho deixaria? vull dir, faria aquesta cosa, i deixaria enrere tota la resta? Sí, jo sé que ho haig de fer.. però no és fàcil, sap? No és gens fàcil.. però és que.. les persones.. odio quan es tiren enrere amb allò que saben que han de fer, tota aquesta gent que per por o comoditat s'oblida de tots els seus ideals i principis.. ho són tot per mi, entén? i diria que.. he posat el sentit de la vida en els principis i en els ideals que he anat agafant com a bons. I oblidar-me d'ells, és.. és la traició més gran que puc fer-me a mi mateixa. Odio les persones que es traeixen a elles mateixes.. o que tenen el cap buit. No és que vulgui tenir sempre converses profundes, m'agrada parlar sobre què he fet per dinar, sap? m'agrada, sí, són coses quotidianes.. però em rebenten aquelles persones que sembla que la seva vida es basa en pensar què faran per dinar, entén la diferència? Potser pensarà que sóc massa trascendental.. però no crec que ho sigui tant, l'únic que.. és important, no? important pensar en perquè estàs fent les coses.. o és que les coses s'han de fer perquè sí? perquè és el que toca? sí home! sí home.. quina vida més tonta, fer les coses perquè sí.. és absurd.. no estic boja, sap? però m'agradaria estar-ho.. així m'oblidaria de buscar sentit a les coses.. podria actuar senzillament perquè estic boja! completament sonada! no sé.. voldria ser l'ovella taronja, però encara m'hi veig massa. Però és que no puc donar importància a les mateixes coses que la majoria de gent, perquè si ho faig.. doncs no sóc gens feliç, i jo vull ser feliç.. I és que aquest món, quan hi penso.. la societat és tan idiota, hi ha tanta gent cega.. que fan les coses perquè sí, perquè els hi han dit que s'han de fer aquestes coses.. i voldria no veure res, perquè així, com sóc ara, sovint em desespero. Donaria el que fos per viure fent les coses doncs.. perquè sí, i creure que està bé fer les coses perquè algú t'ha dit que el món funciona així.. però jo no m'ho crec, tot això. I vostè ara no es cregui res del que li dic, eh? jo no li estic explicant tot això per convencre'l de res.. aquestes són les meves opinions. Si vosté en vol, doncs se les pensa, quina barra.. és impossible que, si les persones reflexionen de veritat sobre allò que els passa, arribin totes a les mateixes conclusions. Com pot dir algú que és tal cosa o tal altra només perquè ho ha llegit en un llibre i li sembla que pot ser veritat? que estúpid és això.. odio les etiquetes. Odio que m'etiquetin, sempre ho he odiat. Que algú intenti endevinar què sóc per com vesteixo, o per com duc el cabell.. Acostumo a vestir samarretes llises, sabia? m'agraden, així llises.. que no duguin res. Si diuen alguna cosa a l'estil fashion 80, les trobo idiotes. Són samarretes idiotes. Fan fàstic. Cents de persones amb una samarreta que hi diu fashion 80.. no sé, no pot ser que hi hagi tanta gent que li agradi dur això escrit a sobre del pit.. no m'ho crec. Però llavors hi ha els que porten frases per identificar-se amb alguna cosa.. emblemes, frases fetes, tot això.. m'irrita aquesta preocupació d'algunes persones per fer que t'assenyalin amb el dit i es xiuxiuegin a les orelles "mira, aquest pensa tal cosa. Ho diu la seva samarreta". Ho trobo tant de covard, aquesta necessitat que t'identifiquin com una cosa.. com si el més important d'allò que penses és que els altres et puguin reconèixer com a tal.. ho trobo trist. No s'enfadi, ja veig que vostè duu una xapa d'aquestes independentistes.. jo també sóc independentista, no es pensi. Em sembla molt bé que vostè porti l'estelada perquè es sent identificat amb ella.. ara, trobaria força patètic si la portés per dir als altres que vostè és independentista. Quina necessitat hi ha en confirmar dins la mirada dels altres el que un ja sap que és? crec que això només són que dubtes i por. Ha d'anar per la vida ensenyant la polla a tothom per dir-los que és home? no, perquè n'està segur. Doncs això és el mateix.. però no se m'enfadi, ja li he dit, si arribèssim tots a les mateixes conclusions, deixaria de creure en res. I miri que crec en poques coses.. Té un altre cigarret? No li importa, oi, que fumi? No sé perquè fumo, si ni tan sols m'agrada.. potser perquè he vist d'altres que ho fan.. no recordo ni quan vaig començar. No troba molt curiós quan es posa a recordar coses del passat? coses que li van passar a vosté, vull dir. En principi, hauries de recordar ben bé allò que vas veure o sentir.. en canvi, més aviat et veus a tu mateix de cos sencer, difuminat.. allà, lluny, fent el que vas veure o sentir.. com si fos una pel·lícula mal gravada. Llavors.. quina mena de confiança pots tenir en els records? La gent que es passa la vida recordant.. ni tan sols pot saber si allò que recorda és cert.. però si així és feliç.. no tinc res a dir-hi. És com viure de mentides.. això és el que voldria jo. Ja li he dit. Vull ser boja! No vull adonar-me de res.. No es pensi que no puc ser feliç ara, no s'equivoqui.. però sé que no puc ser feliç enganyant-me a mi mateixa. I voldria poder ser-ho! Voldria viure enganyant-me, creure de debó que la meva vida ha de ser el caminet marcat.. no m'atreveixo a deixar el camí, entén? però si no el deixo, em podriré, i no vull viure podrida.. m'agradaria amagar-me dins la bogeria, així ja tindria excusa.. no em podriria, i si ho fes, qui ho sabria? jo no.. no m'adonaria de res.. viuria al mig dels estels.. no sé si sóc una ovella taronja, però donaria el que fos per ser-ho..