L'OMBRA DEL GAT

Hi havia una vegada un gat. Va néixer al carrer i vivia al carrer, però era un gat una mica més llest que els altres. De petit la seva mare es va esforçar d’allò més en ensenyar-li a caçar ratolins i ocellets. El va portar a els llocs on s'acumulava l'aigua de la pluja i sempre podria veure si tenia set. El va ensinistrar a esmunyir-se dels perills i a no refiar-se massa dels humans, sovint alguns eren de mena traïdors.
El gatet, un bon dia es va adonar que ja havia esdevingut gat i va començar a campar per les seves. Aviat es va adonar que allò de caçar i beure aigua bruta no estava fet per ell.
Va recordar el que la seva mare li havia dit d’alguns humans, per tant això volia dir que n'hi havia que no eren dolents. Només calia trobar-los i que li posessin un nom.
Va trobar nens que li deien "vine mixeta ! " i després li clavaven una pedregada, homes que el volien enverinar i d'altres que li engegaven els gossos.
Un dia, estant assegut prenent el sol al davant d'una paret una senyora li posà un bol d'aigua i una mica de menjar.
L'endemà es va tornar a asseure al mateix lloc i la senyora va tornar a sortir i va donar-li aigua i menjar.
Mica en mica es van anar fent amics, a voltes la senyora li parlava :
- Ets tant negre que no sé si ets tu o la teva ombra !!! - i reia.
Molts nens el cridaven mixeta, però això no podia ser el seu nom. També havia sentit com alguna persona adulta, li deia al seu fill - Mira un miau ! . Però ell estava segur de que tampoc no es deia miau. Aleshores va pensar que la senyora que li donava menjar cada dia el devia anomenar d'alguna manera, però no ho sabia.
I així van passar les setmanes, els mesos i els anys. Cada dia el gat assegut davant de la paret fent una ombra tant negre com ell mateix. Va passar tant de temps que cada dia el gat feia ombra a la paret que amb els anys hi va quedar una marca. Per això si algun dia arribava tard la senyora el cridava :
- On ets Gatffity ?
I així va ser com finalment va saber el seu nom.