L'ombra de la cabra boja

Un relat de: ROSASP

Vull fer ganyotes juganeres, arrufar el nas, inflar les galtes com una granota en zel, encara que em surtin més arrugues al voltant dels ulls, assajant tantes bestieses.

Sense emmirallar-me en lloc, imaginar el rostre acolorit de tendra bogeria, d'aquella reflectida en els nadons quan descobreixen la màgia dels seus ditets rodanxons que semblen anar per lliure.

Ballar mentre cuino patates fregides, al ritme dels cruixits de l'oli i de la música barroca, una estranya barreja de culinari misticisme.

Cantar per dins mentre camino pel carrer, acaronant de tant en tant l'escorça d'algun arbre, mentre el vent agosarat i tossut, em despentina les fulles que dansen al seu ritme.

Sentir que el somriure neix de molt endins, veus que em conten acudits abstractes, pessigolles de plomes invisibles.

Saludar amb la mirada als que em creuo pel camí i als gossos que flairen el meu desig de jugar a tirar branquetes seques i pilotes petites.

I no intento esbrinar les causes i els motius d'aquesta alegria infantil, no fos cas que se l'endugués l'esperit de la boira i la fes imperceptible.

Escric a la pell del meu cor, les emocions destil·lades que s'escampen festives en llargues cintes de serpentines.

I quan els meus ulls perceben les coses de tots colors, retalls de calidoscopi, impregnant en un collage improvisat imatges en les retines.

M'agradaria saber que també mig somric en somnis, quan la lluna em fa l'ullet entremig de les cortines.

Voldria fer tombarelles a la gespa, creuar el passadís fent salts de ballarina, gronxar-me molt i molt alt, banyar-me en les llums dels espais imperceptibles.

Omplir-me a vessar d'il·lusions, fins que les gotes regalimin. Regalar-ne sense excuses, ni festes assenyalades als que les demanin o les necessitin.

Pentinar amb el moviment de les pestanyes, moixaines i carícies en els rostres enamorats i en els que ja no somien.

Abraçar l'oportunitat que m'ha ofert la vida, de tenir gent al costat que m'estimo i que m'estimen. Dibuixar-les hi borbolls de sentiments quan els nostres ulls es busquin, es trobin i es mirin.

Mullar-me per dins, escoltant antigues i noves melodies, perdre'm i retrobar-me en els versos coneguts i en els que em queda per viure. Aprendre de cada instant sense marcar exclusions ni límits.

Noto que se'm desboca el cavall, que el cor em fa salts de trapezista, que sóc una cabra boja que baixa muntanya avall, flairant les herbes humides.

No seria tan dur fer-me gran, si fos capaç de sobreviure al seny més submís i al posat un xic seriós que el temps dibuixa impassible.

Voldria inventar contes fins al final, engolir-me la màgia de les nits i els dies, obrir les finestres per que entri el sol, estovar la pell amb pluges molt fines.
Amb arrugues aspres i óssos porucs, mantenir la flama encesa d'un tebi somriure.

Saltar a l'infinit fent tirabuixons, mentre caic lleugera i escampo llavors de somnis invisibles.

Córrer camp enllà, fins a l'horitzó, amb l'ombra de la cabra boja llepant-me per dintre...








Comentaris

  • Enhorabona[Ofensiu]
    M.Victòria Lovaina Ruiz | 29-05-2005 | Valoració: 10

    Llegir aquest relat teu és sentir-se embolcallada d'alegria, de l'alegria que ens poden trasnmetre els fets quotidians.

  • Les petiteses[Ofensiu]
    brumari | 24-05-2005 | Valoració: 10

    de cada dia esdevenen immenses quan es viuen amb passió, com tu fas.

    Si a més s'expliquen amb paraules com les teves, esdevé la poesia.

    Petons

  • amelie.[Ofensiu]
    uLa | 24-05-2005 | Valoració: 8

    encantada d'olorar-te, petita amelie amb caracter de rodones de colors.

  • les coses[Ofensiu]
    Lavínia | 23-05-2005 | Valoració: 10

    de cada dia donen sentit si te les prens amb alegria: "ballar al so de l'oli i de la música barroca" mentre cruixen les patates a la paella (...) "anant pel carrer"

    Tu estimes la vida i se't nota i tens la facultat (o el do) de saber-ho dir, per sort teva i nostra! que som qui et llegim i ens agrada fer-ho.

    Molts petons, Rosasp, i gràcies pels teus comentaris.

  • Això és tenir marxa, no?[Ofensiu]
    T. Cargol | 23-05-2005

    Rosap,

    (Ves corrent pel carrer major de Lleida, passes la "Reconquista", el teatre Victòria per all pels " perxes" fins a una Plaça (de Sant Joan?) i llavors baixes direcció al riu i a la banda dreta hi havia una establiment de màquines recreaives: posa-hi si us plau uns quants diners i que soni Something cantat per Aretha Franklin; si està tancat cantalà tu mateixa si us plau.
    Quan passis per la llibreria Urriza a la cantonada del carrer Major amb Cavallers (crec que és el que puja cap al Canyeret) mira si encara hi ha aquella noia de cabells vermells despatxant, que era la passió de tot el col·legi)

  • Fer...[Ofensiu]
    rnbonet | 23-05-2005 | Valoració: 10

    ...amb alegria les petites coses de cada dia, tenir il·lusió per elles, aspirar tota l'essència possible de les coses, ficar ànima on creiem que no hi ha... són la consecució d'una felicitat immensa, sempre, que has explicat meravellosament.
    Salut i rebolica, xicota!

Valoració mitja: 9.57

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1613 Comentaris

620814 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")