L'oblit

Un relat de: Yuna

L'oblit es defineix amb tu
amb cada mirada que rescato
d'un passat no tan llunya,
congelada dins la meva ment
per sentir-la present.

L'oblit s'alimenta de tu
xuclant cada espurna d'aire fresc,
esperant sempre el moment,
d'obrir tanta angoixa aturada
en un temps indiferent.

L'oblit conviu per tu
profundament arrelat dins meu
resignant-me al despertà
a l'enyorança d'estimar-te
amb tota la meva anima.

L'oblit s'entrega a tu
sincer, lliure i sense remei,
lluitador inusual segueix aquí
ple d'esperança com un malalt,
agonitzant per un silenci malaltís.


@--,--

Comentaris

  • Guspira | 10-04-2006

    Ei felicitats! M'ha agradat molt! L'oblit... que no ve i alhora a vegades no el volem, l'oblit que és la frontera entre el passat i el present, entre el que queda i el que no torna...

    Una abraçada

    GuSPI

  • Amb tu [Ofensiu]
    Angel Negre | 07-04-2006

    L'oblid mai
    es definirà amb tu,
    ni s'alimentarà amb tu,
    ni conviurà amb tu,
    ni s'entregarà amb tu

    Els TEUS escrits i les teves poesies sempre estaran amb tu

    Una felicitació @--,--

    Un àngel volador
    gege