L'oblit de les petites coses

Amaga un complicat joc de retrets (a una mateixa, a un altre) i precs. Deixar de pensar, aprendre a respirar... Una cruïlla de la vida, tot dit a un ritme colpidor, tot reflectit com en un moment en què un fa la passa endavant, té el peu avançat enlaire, i l'altra peu, el posterior, ja ha despegat també del terra.
Queda la seguretat convencional de trepitjar aviat de nou el terra, o queda la possibilitat que el vol s'emprengui, d'una vegada i per totes.
Potser si deixéssim de pensar seria així, i ja no hi hauria sancions per violar la llei penal de la gravetat.
Petons,
franz