Les estrelles es banyen

Un relat de: M.Montserrat Medalla Cufí
Les estrelles es banyen

Un dia la lluna s'estava al cel. Era migdia. Va mirar avall i va veure totes les estrelles del cel a l'aigua del mar i va decidir anar-les a buscar.

Es va deixar caure, fins arribar a l'aigua, per fer un joc.

Allà es va trobar amb el sol, que s'estava banyant i llavors el sol li va explicar que aquelles llumetes que ella havia vist des del cel no eren les estrelles sinó ell mateix, que es veia a l'aigua, com en un mirall.

La lluna no ho entenia i el sol li va explicar bé perquè ho entengués i després va ajudar la lluna a tornar cap al cel.

El joc l'anaven repetint: la lluna queia i el sol l'ajudava a tornar a pujar.


Martí Illas Guinart (4 anys)

transcripció: Montserrat Medalla (àvia)


Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest conte, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2012. Les estrelles”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà (edició prevista per a finals d’aquest any).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic (amb els tutors associats a l’ARC).

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

  • Natura i poesia[Ofensiu]
    nadàlia | 29-03-2012 | Valoració: 10

    Molt bé noi, tens quatre anys ben aprofitats. La natura, oi? sempre la natura, en aquest cas els astres i la mar ens donen joc per fer un conte molt bonic i potser realment és així com ho fan la lluna i el sol i no com ens ho han explicat seriosament a l'escola. Ah! si sabéssim tots els contes i poemes que hi ha amagats en aquest nostre planeta blau, tan bell, perquè algú com tu els descobreixi i ens els expliqui amb l'ajut de l'àvia , és clar. Felicitats a tots Un petó molt gros, com un sol.