L'objecte

Un relat de: Caragós

Un bon dia el senyor X, mentre feia un dels seus passejos matinals, va trobar al costat d'un arbre un estrany objecte. Era de color negre i tenia forma d'espiral. El senyor X, un home curiós com cap va mirar al seu voltant, i al veure que no el mirava ningú, va agafar l'objecte i se'l endugué a casa seva. Un cop allí, no tenint res millor a fer, el senyor X decidí investigar l'objecte. Per més que se'l mirava allò no s'assemblava a res que hagués vist mai i tampoc semblava tindre cap utilitat. Era fet d'una sola peça així que era impossible obrir-lo i mirar el seu interior. Va pensar en llançar-lo al terra i un cop trencat examinar les seves parts…però, i si era un objecte valuós i car? Si el trencava no el podria vendre a ningú. A l'hora de dinar el senyor X es va posar l'objecte davant del seu plat i mentre anava menjant l'anava examinant. Es va passar tota la tarda admirant i contemplant l'objecte. Quan va mirar el rellotge eren les onze de la nit, així que va decidir dormir una mica i continuar el dia següent amb la investigació. Durant la nit va tindre un somni: ell anava tranquil pel carrer amb el seu objecte, quan de sobte, la gent li intentava prendre ell corria i corria però al final s'adonava que havia perdut l'objecte. Al matí el primer que va fer va ser mirar si tenia l'objecte, i efectivament, havia dormit amb ell als braços. Es va vestir i va pensar que duria l'objecte a un amic seu que entenia d'art i li preguntaria sobre l'objecte. El seu amic va quedar amb cara d'intriga, allò tampoc ho havia vist mai, però li va proposar una cosa: que li deixes l'objecte i ell consultaria llibres i amics seus. El senyor X enseguida va agafar l'objecte i li digué que això no podia ser, que l'objecte se'l quedava ell, i va marxar enfurismat. Pel carrer caminava amb por. I si algú li intentava prendre l'objecte? Que faria? Fins i tot el seu amic se'n havia volgut apropiar . L'hauria de defensar amb totes les seves forces, era igual el que fos, no se'n podia refiar de ningú. Va tornar a casa molt ràpidament i va tancar la porta amb clau, donant-li dues voltes. X estava espantat, perquè la gent li volia prendre l'objecte? A la una va vindre la seva parella, havien quedat per dinar, X s'havia oblidat. Va preparar una amanida i es van posar a menjar. La vista de la seva parella es va fixar en l'objecte. El senyor X al veure-ho va començar a posar-se de mal humor un altre cop. Quan per fi la seva parella li va preguntar que era X va saltar i li va cridar que per més que ho intentés no li prendrien l'objecte. Va empènyer la seva parella i la va fer fora de casa. Un cop fora es va convertir en la seva ex-parella.

Cada cop tenia més por, fins i tot la seva parella havia intentat prendre-li l'objecte… que faria? Va passar uns tres dies molt malament, per les nits no dormia, aferrat al seu objecte per temor de que algú intentes prendre-li. Quan sortia al carrer a comprar o a fer qualsevol cosa ho feia ràpid i sense parlar amb ningú. Evitava els seus antics amics. Al cap d'una setmana només sortia a comprar. Al cap de dues no sortia de casa.

Es va construir una espècie de paret darrere la porta i va tapar les finestres amb fusta dels seus armaris. Ara ningú li prendria l'objecte.





Tres mesos després el diari va publicar aquesta noticia:

"Trobat el cadàver d'un home d'uns 40 anys a casa seva. La causa de la mort ha estat la desnutrició i deshidratació. La policia va tindre que tirar la paret a baix ja que l'home s'havia construït una espècie de bunker dins de casa seva. Se'l va trobar abraçat a un estrany objecte, desconegut. La policia l'està investigant"

El senyor Z, comissari de la policia, es va passar la tarda contemplant l'objecte. Quan va mirar l'hora eren les onze de la nit…

Comentaris

  • M'ha agafat por ...[Ofensiu]
    Sariona | 16-11-2008 | Valoració: 9

    Carinyo!
    M'ha agafat por i tot llegint això! A vegades potser això passa a la vida real, un s'obsessiona per a res i perd tot el que té en aquesta vida i l'altra gent, en comptes de prendre'n exemple, ensopeguen amb la mateixa pedra i és un cercle viciós.
    No sé si és això el que volies representar, la bogeria que pot arribar a assolir l'ésser humà i fins a quin punt pot arribar a ser de babau, però, si més no, és la lectura que en faig.

    Petonets! ^^

l´Autor

Caragós

5 Relats

5 Comentaris

3582 Lectures

Valoració de l'autor: 8.33